Benvinguda La Xesca

Dissabte 27 al matí es feia pública l’ocupació per part d’un col·lectiu de joves d’un local al barri de Sant Francesc. No seria notícia si a la nostra ciutat passés com passa en d’altres, on l’acció de la gent davant la magra situació de l’habitatge i la manca d’equipaments proposa ocupar espais en desús que, per cert, estan esperant a millor moment per fer el mateix que ens ha portat a l’escenari actual: especular.

Recordo amb especial carinyo l’ocupació que en el seu moment va haver del Casal Torreblanca, el que avui és el Casal de Joves Municipal, en què es van esdevenir actes molt interessants, debats i sobretot la lluita d’una colla de joves per aconseguir un equipament pel jovent de Sant Cugat que no existia. Encara recordo el ridícul fet per la policia intentant desallotjar l’ocupació pujats a la teulada! L’objectiu d’aquella ocupació es va aconseguir, tot i que va costar, però no respon exactament a les demandes d’una part de la gent jove de la ciutat que porta massa temps denunciant la manca d’espais no només per a ells sinó també per a les entitats on majoritàriament es mouen.

No només no hi ha política clara per part de l’Ajuntament pel que fa a la planificació dels equipaments públics, clarament millorable per a una ciutat que es vanta de ser capdavantera en qualitat de vida, sinó que hi ha un comportament per part del govern convergent contrari als interessos d’aquests col·lectius, als que quan no els fa difícil la vida, intenta condicionar la seva activitat. Els fets són objectius i documentats. La darrera Diada castellera n’és un exemple i són la colla castellera de Sant Cugat!

Sant Cugat ha expulsat en els darrers 20 anys milers de joves i no tant joves, en una política clara per part dels successius governs de perpetuar-se en el poder. Però no va preveure que arribaria un dia en què aquelles parelles que venien a la ciutat amb un pa sota el braç serien víctimes d’una crisi creada pels seus propis comportaments. Una situació de carència d’habitatge digne – i ho dic així perquè no hi ha dignitat quan a la gent li falta un sostre sota el que viure i ha de marxar a altres ciutats del voltant – que ha comportat l’anestèsia de la majoria de gent benestant del nostre poble que vol mantenir els seus privilegis i mig estar. Només hi va haver certa mobilització i no suficient a les darreres eleccions locals on els representants del liberalisme econòmic van treure el pitjor resultat dels darrers 20 anys.

Cal doncs que es mantingui la flama encesa. Cal mobilització popular davant les situacions injustes i indignes que ens estan destrossant en aquest nou segle. L’ocupació d’aquest dissabte d’un local en desús propietat d’un banc és un avís a navegants. Qui creu en un país més just i solidari ha d'estar al costat de la gent jove que reivindica un món millor del que els hi estem deixant. Qui parla en termes de preocupació per la convivència i de legalitat no vol l’alliberament popular i nacional. Perquè com diu un dels cartells de La Xesca, “quan la injustícia es fa llei desobeir és un deure”. Benvinguda la Xesca!

Notícies relacionades