6 apunts sobre Rio 2016

Escric aquest text mentre es juga la final de futbol entre Brasil i Alemanya i tot just després que les noies del bàsquet guanyin una plata històrica a Rio 2016. Sempre que hi ha olimpíades se’m clava el cul al sofà de casa i frueixo d’esports invisibles durant els anys entre Jocs Olímpics. D’aquesta cita que finalitza aquest diumenge m'agrada fer mitja dotzena d’apunts:

El primer d’ells té a veure amb els prolegòmens. Una preparació de la seu que ha resultat polèmica per la manca de planificació i precipitació en el lliurament de les infraestructures, que va rebre severes i fins i tot injustes crítiques en el primer dia de competició i que al final sembla que ha reeixit amb bona nota.

El segon el dedico a homenatjar els quatre monstres olímpics: el jamaicà Usain Bolt, el llampec, que ha igualat el medaller del fill del vent Carl Lewis i del llegendari atleta finès Paavo Nurmi. L’espectacular gimnasta americana Simon Biles que de ben segur marcarà una època en aquest esport com ho va fer en el seu moment la rumana Nadia Comaneci i, finalment, els dos nedadors nord-americans Michael Phelps que ja és l’esportista amb més medalles olímpiques de la història i Katie Ledecky que amb 5 medalles en aquests jocs fa encara més gran la seva estela de “record woman”.

El tercer va pels olímpics santcugatencs. Cap d’ells ha aconseguit el màxim premi als seus esforços però de ben segurs que poden tornar a la ciutat amb el cap ben alt. La Gemma Mengual no aconseguí revalidar els llorers del passat, els jugadors de rugby a 7 Bàrbara Pla i Pol Pla van participar en el que és ja una autèntica proesa esportiva, Villaécija no va estar fina en els 10 km en aigües obertes i la jugadora del Júnior Cristina Guinea va acompanyar a les seves companyes fins els quarts de final on van ser eliminades per Gran Bretanya, les campiones olímpiques.

El quart és reivindicatiu: d’una delegació espanyola que incloïa fins una tercera part d’esportistes catalans em pregunto com és possible que no puguem seguir aquestes olimpíades en la nostra llengua. Si TV3 no pot fer el seguiment pel que sigui que desconec seria desitjable que TVE ens donés l’oportunitat de veure almenys les competicions més importants en català que, no ho oblidem, és llengua cooficial.

El cinquè és reflexiu. En alguns esports d’equip com pot ser l’handbol femení i el bàsquet femení o fins i tot el masculí ens trobem que no podem gaudir de les actuacions d’una part molt important dels seleccionats perquè desenvolupen la seva activitat fora d’Espanya. Una pena que em porta a pensar que les lligues respectives van a un ritme diferent al de les federacions. Com és possible que Espanya sigui medalla de plata de bàsquet i que només quatre de les seves jugadores participin de la lliga espanyola?

 

I sisena i darrera: els Jocs Olímpics de Rio han generat en la premsa més independent nombroses crítiques pel fet que la preparació d’aquests ha passat per sobre d’altres polítiques més necessàries per un país dels anomenats emergents però amb encara moltes carències socials, econòmiques i polítiques. Cal tant esforç econòmic per 15 dies? A costa de què? Servirà per la majoria de la població el que s’ha fet? De moment se sap que molta gent ha tingut que deixar les seves residències per culpa dels nous equipaments esportius i que hi ha hagut més accidents laborals mortals que en cap altre cita olímpica.

Notícies relacionades