A participar!

Com deia ahir el meu company Jordi Pascual a la seva columna d’opinió ‘Sense demanar el vot per ningú’, doncs no ho faré. Alguns mitjans, en boca dels seus editorials, ho han fet explícitament. Nosaltres no ho farem. Tothom és lliure de votar allò que vulgui. Però sí que us convido a participar. No faré servir la cantarella aquella de ‘la festa de la democràcia’, només us recordaré el munt de gent que en algun moment no ho va poder fer en el nostre propi país, deixant-se la vida literalment (o no), o la gent al món que encara avui no poden expressar-se democràticament.

Però al marge d’aquest fet, ja prou important, votar és participar en allò que ens diferencia de la resta d’éssers vius que és viure en comunitat. I votar no vol dir que ens hàgim de decantar per cap de les candidatures que es presenten a les eleccions. Pot ser que cap d’elles ens agradi o que no respongui a les nostres aspiracions. En aquest cas hi ha formes també de dir-hi la nostra, però votant. I quan escollim qui ens representa estem escollint una forma determinada de governar el país. Sé que estareu pensant alguns de vosaltres: que després les promeses no es compleixen. Doncs voteu a qui creieu més honest, més creïble, més net.

Perquè si hi ha quelcom que no ens diferencia a unes de les altres és el vot. Les polítiques avui estan molt condicionades per poders de tot tipus, no només econòmics. Però quan anem a votar, val el mateix el teu vot que el del president d’una gran corporació, d’un banc, d’un mitjà de comunicació, d’una xarxa social o d’un fons d’inversió. Val el mateix el vot d’una veïna de Mira-sol, de Valldoreix, de La Floresta, de Sant Francesc, de l’Eixample Sud o del Centre; de Sant Cugat o de Rubí; de Pedralbes o de Nou Barris.

I és aquí on em vull aturar per acabar el meu article d’avui. Perquè en aquesta campanya, on els partits han omplert els carrers d’eslògans com ‘Junts Pel Sí’, ‘Governem-nos’, ‘La Catalunya de la gent’, ‘Units guanyem’ o ‘Caminem Junts’, cal que la gent respongui a la crida dels partits parlamentaris amb vots per fer escoltar la seva veu, tant si pensen en clau plebiscitària com si no, sigui quina sigui la seva prioritat política. Tothom ha d’anar a votar, perquè la Catalunya de demà és el país de tothom. En el fantàstic article que publicàvem ahir sobre la història del vot a la nostra ciutat vèiem el comportament a Sant Cugat i com, fins i tot aquí, ciutat per sobre de la mitjana en participació, només en les darreres eleccions al Parlament es va participar més que a les eleccions generals. Encara estem lluny d’entendre la importància d’allò que és comú i proper, en les darreres municipals només hi va participar un 61% del cens.

Però si a Sant Cugat de mitjana a les darreres eleccions catalanes hi va participar un 78%, amb diferències importants entre alguns barris, a ciutats veïnes la poca participació encara és més remarcable. A Rubí, a les darreres eleccions al Parlament, hi va participar el 64% (13 punts més que a les anteriors) i a Cerdanyola un 71,5% (12 punts més). I en les mateixes poblacions, a les darreres municipals la participació va ser d’un 51% i un 57,6%, respectivament. Amb aquesta veu, de debò no en tinc prou, o sigui que, a participar!

Notícies relacionades