40 anys de franquisme, 40 anys d’oblit a Sant Cugat

Aquest divendres recordàvem que fa 40 anys moria al llit el dictador que durant els mateixos anys va sotmetre el país a una de les èpoques més fosques i dramàtiques de la nostra història. 40 anys que van suposar perdre el teixit cultural, científic, musical, educatiu, cívic, associatiu que existia en el moment del cop d’estat del 36 i que, sobretot, va significar la desaparició, literal també, de milers de vides.

Sant Cugat no va ser una excepció, com no ho va ser cap ciutat i poble de l’estat, amb més o menys contundència per part del règim nacional catòlic. Però en sabem res del que va passar a la nostra ciutat durant aquest període que va del 1939 al 79?. Alguns autors, pocs, han estudiat l’època de la República i la Guerra Civil. En José Fernando Mota és un exemple ben concret i us animo a llegir els seus articles en el bloc Història de Sant Cugat, on l’autor ens parla del Sant Cugat de la 2a República, la Guerra Civil i els primers anys del Franquisme.

En les darreres setmanes, a Cal Temerari han organitzat un seguit de xerrades que sota el títol Història de Sant Cugat a través de les lluites socials ens han parlat de les lluites entre classes en diferents moments de la història en el nostre poble, també en el s. XX. Coincidint amb la celebració per part de l’Ajuntament del Patrimoni Viu, que aquest any era dedicat a la República, es va recordar aquest període per primera vegada i, també es va parlar d’uns fets, el 1968, que van significar uns dels primers esdeveniments de protesta pública contra el règim. Però no hem anat més enllà encara. De fet, parlant amb els ponents, en Domènec Miquel i en Jordi Casas o amb el mateix Jose Fernando, s’evidencia que hi ha un gran forat negre historiogràfic de l’època franquista a Sant Cugat.

Quan es van celebrar els primers 25 anys dels ajuntaments democràtics també es va fer un recordatori històric de com va ser el pas de l’Ajuntament franquista al primer ajuntament nascut des de la voluntat de la gent i el que això comportava “cap enfora”. Amb què es va trobar el primer alcalde Àngel Casas, com era Sant Cugat en aquells moments, etc. Hem parlat força del creixement de la ciutat, del pas de la vil·la a ciutat, de que “tenim un poble a dins”. Però mai, com passa per cert a molts municipis arreu, s’ha parlat, estudiat, escrit i socialitzat, què va passar a la ciutat durant el franquisme. S’ha perdut la memòria d’un temps en què et deien “que el millor era no pensar, no parlar, no escoltar, no mirar”.

Per molta gent potser el millor és girar full però no seria ètic 40 anys després que aquests 40 anys quedessin en la foscor en la que els va posar el dictador. Algú ha d’encendre la llum, a cada poble s’ha d’encendre una llumeta perquè la suma de totes elles il·lumini per fi una etapa de la nostra història que mai hauria d’haver existit però que malauradament ho va fer. Pels qui la van patir, pels qui no la coneixen i, sobretot, perquè no torni a passar mai més.

 

Hi ha una part de la història, la memòria viva, oral, que encara avui la tenim a l’abast. Quan hem començat a recuperar la memòria de la República i la Guerra Civil en molts casos no hem arribat a temps. En el cas de l’època del franquisme ens passarà el mateix per motius obvis, per causes naturals o provocades. Fa uns anys, es va presentar una resolució en el Ple de Sant Cugat demanant que es fes un cens de símbols franquistes a la nostra ciutat. Hi havia encara alguna placa d’habitatges socials, per exemple, amb el símbol del jou i les fletxes de la Falange. Us imagineu a l’Alemanya d’avui una casa amb una placa amb l’esvàstica? No em consta que s’arribés a fer.

Penso que és necessari que es faci el més aviat possible una recerca històrica sobre l’època franquista a Sant Cugat. I crec que aquesta recerca ha de liderar-la l’administració amb recursos i encarregar-la a qui en sap, que són els historiadors, en aquest cas el Grup d’Estudis Locals, una entitat que hauria de tenir més acompanyament públic per agafar musculatura i portar a terme més activitat. Si no ho fan ells proposo promoure-ho des de diferents organitzacions ciutadanes i persones a nivell individual. Conèixer la nostra història és bàsic per saber qui som. Personalment m’interessa més saber quines conseqüències va tenir al Sant Cugat d’avui els 40 anys de franquisme que no pas els fets del 1714, què voleu que us digui! 

Notícies relacionades