Fa una setmaneta el regidor d’ERC-MES Ferran Villaseñor feia la columna Si el 2018 critiques accions del govern, vas contra Sant Cugat a cugat.cat. Jo diria que no és quelcom només de 2018, però vaja… En tot cas, sota aquest títol feia una interessant enumeració dels desastres de gestió que ha fet el PDECAT a la nostra ciutat.
Si quelcom hem après els activistes socials de l’últim cicle polític a la península és la rellevància de construir identitats que identifiquin i agrupin a les persones, a més a més de les seves identitats ja existents. Però trobar com generar aquestes identitats és quelcom realment complicat.
Sembla clar que el 21-D el gran beneficiat serà Ciutadans. Si mirem més enllà del victimisme independentista, cal reconèixer que no, o no només, és per la intervenció de l’Estat que Ciutadants pujarà com l’escuma.
Moltes entitats i ciutadans estem acostumats a anar al Ple, al torn obert a la ciutadania, i a que ens ningunegin, total, com que després no es pot contestar...
Aquests dies som molts i moltes les que estem passant pors. Pors a moltes coses, molt diferents i per motius diferents. Però pors al cap i a la fi, com es veu en les moltes i moltes activitats de cures i acompanyament emocional que s'està fent dels del Comitè de Defensa de la República de Sant Cugat.
Aquest dimarts va ser un gerro d’aigua freda. Les ganes d’èpica i culminar el cim estaven en tothom. La convicció de la feina ben feta i la merescuda recomença de moltes persones va xocar ahir amb la dosis de realitat del la geopolítica europea.
Com no, avui parlaré d’aquest diumenge.
Ens hi juguem molt, més enllà del si o el no, si un estat nou o no, ens juguem l’oportunitat de tenir quelcom que poder omplir de contingut.
Com a col·lectiu humà, estadísticament els homes som el més perillós que hi ha pels nostres conciutadans.
Sembla que la bombolla immobiliària no va petar prou fort. Sembla que torna a ser aquí, si es que havia desaparegut.
Al llarg de la història, les diferents civilitzacions, per mobilitzar mà d’obra, ho han fet de diferents maneres. Els egipcis, per moure tota la mà d’obra per fer una piràmide, era el faraó qui feia un edicte i tothom hi anava obligat. En la Grècia esclavista, els amos posaven a treballar els esclaus en el que volien. Durant l’edat mitjana, per enviar soldats a les croades, n’hi havia prou amb que el Papa les convoqués.
