Al llarg de la història, les diferents civilitzacions, per mobilitzar mà d’obra, ho han fet de diferents maneres. Els egipcis, per moure tota la mà d’obra per fer una piràmide, era el faraó qui feia un edicte i tothom hi anava obligat. En la Grècia esclavista, els amos posaven a treballar els esclaus en el que volien. Durant l’edat mitjana, per enviar soldats a les croades, n’hi havia prou amb que el Papa les convoqués.
Últimament, la gent del PDECAT s'està evocant a fer columnes defensant el seu model de ciutat i la feina que fan des del govern, en el què és un reconeixement implícit a la bona feina que venim fent els moviments socials destituents a la ciutat. L'última d'aquestes és la de la pròpia alcaldessa, un pamflet ultra ideològic que no té pèrdua.
Avui en dia és pràcticament impossible trobar qui accedeix a internet sense usar Google. Internet és una xarxa creada per milions d’ordinadors connectats entre si transmetent dades i que nosaltres fem servir per accedir a informació, informació general (com portals de notícies) o informació adreçada a nosaltres (com el correu electrònic).
Passat aquest últim 8 de març i amb l'1 de maig en camí em sembla oportú parlar avui de la Unitat Popular a la nostra ciutat. Sembla últimament que tant la unitat com el poble són el sant grial de les esquerres, tothom els vol però ningú els troba.
Aquest 8 de març els diferents plantejaments feministes han sortit a la vista. A la nostra ciutat han estat els últims mesos encarnats per les polèmiques entre l'alcaldessa Mercè Conesa i el col·lectiu de dones Hora Bruixa. Més enllà de les diferències de focus en el discurs o estètica, és innegable que hi ha diferències significatives en les aproximacions al feminisme.
Una de les novetats del dia de Sant Valentí del passat 14 de febrer va ser l’estrena d’una de les pel·lícules més taquilleres de l’any. Una nova entrega de la coneguda saga de “porno per mamas”: 50 sombras de Gray.
Amb motiu de Sant Valentí col·lectius i publicacions feministes ens han omplert les xarxes socials d'articles contra els mites de l'amor romàntic i sobre models relacionals.
Els moviments socials o alternatius (alter-sistema, antisistema, radicals, digueu-li com us plagui) sortim de les darreres dècades de la travessia pel desert de la derrota de la transició espanyola del '78. Naixem d'un moment en què l'espai públic està copat per un sol relat i cap proposta trencadora hi té lloc.
Les lluites dels moviments socials han estat sempre una carrera de fons, i tots els projectes transformadors per definició fan trajectes que són llargs i complicats.
La generositat, com l’amor, és una de les virtuts humanes que no poden faltar en el nou món que portem als nostres cors. Empatxats del cinisme de l’altruisme nadalenc a base de caritat sense qüestionar l’origen de les desigualtats aquest Nadal hem pogut veure una altra realitat.
