Sant Cugvergent

Fa una setmaneta el regidor d’ERC-MES Ferran Villaseñor feia la columna Si el 2018 critiques accions del govern, vas contra Sant Cugat a cugat.cat. Jo diria que no és quelcom només de 2018, però vaja… En tot cas, sota aquest títol feia una interessant enumeració dels desastres de gestió que ha fet el PDECAT a la nostra ciutat.

Més enllà que sempre és divertit veure a un “gat vell” del plenari traient els colors de la gestió barroera del govern, crec que li falta fer un pas més per donar-li al quid de la qüestió.

Cal preguntar-se com és que poden fer tot això i seguir tenint aquesta aura de bona gestió i eficiència tant smart. Clarament perquè treballen amb un molt bon imaginari en la seva comunicació. L’altre dia parlava sobre com de bé ho havia fet al carrer Ciutadans, un altre dia parlarem de la comunicació de convergència.

Però és que no cal anar gaire lluny, només veure com han fet amb el PAV3% –que resulta que és el 4%–, aconseguint un elegant titular Conesa donarà explicacions sobre la sentència del 'cas Palau' al ple de dilluns, així, sense despentinar-se. Alhora, la resta de partits –per dir quelcom més ajustat a la realitat que oposició– mai s’atreveixen a distanciar-se molt de l’imaginari que representa el govern dels últims 30 anys.

Amb aquest “sí, però…” polític permanent, que no qüestiona el moll de l’os del plantejament de convergència per Sant Cugat el recorregut és curt, perquè, sent sincers, entre l’original i una imitació una mica diferent de l’original, doncs amb molt de seny la gent tria l’original.

I és que més enllà del reguitzell que enumera el Ferran Villaseñor el més interessant és el títol. Com hem arribat a normalitzar que criticar al govern és criticar Sant Cugat, la pròpia idea de la nostra ciutat? Doncs perquè el gran èxit de Convergència a Sant Cugat ha sigut apropiar-se de la idea de ciutat, menys de La Floresta i Sant Francesc, davant la passivitat de tots nosaltres, partits, organitzacions i moviments socials.

Una identificació volguda i buscada en els mitjans de comunicació tant institucionals com els de partit. L’exemple paradigmàtic és la publicació de Moments de Sant Cugat, que sembla més una promoció de la ciutat que una edició de partit, en què es confonen govern de la ciutat i accions del partit polític.

La pregunta que a mi em treu de polleguera, però, és: amb tantes barrabassades com hi ha sobre la taula com diu en Ferran, i ara, sobretot, el cas Palau, per què no hi ha cap actor polític capaç de desgastar el govern? Desgast polític, és a dir, en l’imaginari de la gent, no fent “preguntes incisives i punyents al Ple”.

Cap campanya o acte comunicatiu per associar el PDECAT i Convergència de Sant Cugat amb la corrupció, amb el robatori i espoli dels nostres diners, dels nostres impostos, i per tant i en definitiva de les nostres vides. Ens valdrà una disculpa? Realment és el moment d’esperar explicacions?

La política té molt a veure amb identitats, il·lusions i sentiments, amb expectatives i imaginaris, serem capaços de passar de la realitat judicial a l’imaginari col·lectiu per associar l’actual govern, i els 30 anys de govern de convergència amb la delinqüència organitzada, l’espoli i el lladrocini? Només així serà possible pensar una alternativa digne de ser viscuda –en lloc de sobreviscuda– a la nostra ciutat.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades