Sant Cugat, capital del 10%

Per si no fos poca la hipocresia política que ve desplegant el govern de la nostra ciutat en les últimes setmanes, ahir, al Tribuna Sant Cugat li van tornar a donar canya.

Es nota que que s’acosten eleccions. El titular cridaner que va generar la senyora alcaldessa, “volem que el 10% del parc d'habitatge de Sant Cugat sigui públic”, que surt d’una cita que diu “el nostre objectiu seria [sic] situar-nos a un 10% de parc públic”. Notis el temps verbal: condicional. Condicional a què? A que passin les eleccions i ens n’oblidem d’aquest brindis al sol?

I és que té nassos que el govern del “qui no s'ho pugui permetre haurà de marxar, té un preu viure a Sant Cugat” ara parla de nivells europeus d’habitatge públic amb un desideratum electoral del 10%, quan els nivells europeus són el 20 o 30%.

Una vegada més, la nostra i nostrada dreta liberal no vol entendre el problema sistèmic que fa que l’accés a l’habitatge mai serà un dret garantit, encara que ho digui la sacrosanta constitució o la declaració universal dels drets humans. En capitalisme tanta llei és paper mullat si no genera benefici.

Mentre es pugui fer negoci amb l’accés a un bé essencial com és l’habitatge, mentre estigui permès el lucre, totes les polítiques que es poden fer son merament pal·liatives. La nostra classe dirigent aprèn a ESADE que el lliure mercat és la millor manera de garantir l’habitatge a tothom. Nosaltres aprenem a cada quota de lloguer i a cada mirada als portals immobiliaris que això és mentida. És clar que ells no deuen dur l’app ni d’Habitaclia ni d’Idealista instal·lada al mòbil.

De Convergència al PDECAT han construït una ciutat per atreure les rendes altres de Barcelona, no una ciutat pels seus habitants, i aquest és el pecat que els perseguirà tota la vida. Parlar ara d’un 10% quan portem anys i anys en què es diu “no hi ha capacitat d’inversió a Promusa” mentre els mateixos s’embutxacaven el 3%, mentre quedava marge d’inversió al pressupost de la ciutat i mentre si que invertien en un urbanisme car i insostenible (però molt cuqui) és vergonyós i sobretot una falta de respecte cap als santcugatencs i santcugatenques.

I a sant de què ve començar la campanya electoral amb el tema del habitatge públic? Doncs sí, una vegada més a Sant Cugat l’agenda la marquen els moviments socials de la ciutat.

La feina silenciosa del Sindicat de Llogateres espanta, doncs amenaça en destapar la que és, segurament, la principal injustícia estructural d’aquesta ciutat. Injustícia amb uns responsables directes, claríssims i políticament ineludibles. Si la consciència col·lectiva dels votants d’aquesta ciutat assumeix els postulats –empírics i evidents– del Sindicat de Llogateres, prou que podrien patir els del monocolor blau del nostre consistori.

La batalla pels temes de les pròximes municipals ja ha començat, i per una vegada sortim amb avantatge, no ho desaprofitem, que sols el poble salva el poble.

Julià Mestieri, membre de la comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades