‘Pit Stop’ en una carrera de fons

Les lluites dels moviments socials han estat sempre una carrera de fons, i tots els projectes transformadors per definició fan trajectes que són llargs i complicats.

Un tret comú de tots aquests moviments en els últims temps és que a vegades correm més que no tenim clar cap a on anem. Ens esforcem a organitzar projectes, espais, actes i a discutir sense saber a vegades que està aportant cada acció concreta que fem, sense veure un mapa global. Alhora això porta que a vegades no veiem si el que fem és útil o no.

En un temps de crisis capitalista criminal i assassina sembla casi pedant que els activistes fills de famílies benestants a Sant Cugat parem un moment per llegir i formar-nos per entendre i pensar millor. Pels activistes de la meva generació –que ens hem trobat el marxisme com una corrent acadèmica i els intel·lectuals com uns sers vius que habitaven a Mart i res tenien a veure amb les nostres assembles– també sembla ben estrany que dediquem temps i esforços a la formació.

Però és que tenim un problema: hem excedit el límit de velocitat i anem directes a un precipici ecològic i social. Cal que algú activi el fre d'emergència de la locomotora de la història, i en aquest algú sembla que els moviments socials del primer món n’hem de formar part. Ens cal urgentment frenar aquest avanç boig del capital per sobre de la vida.

Donada la importància i la urgència no ens queda més que vetllar per mantenir les nostres eines esmolades. Demà dissabte tenim un d’aquests espais, de nou de la mà de Cal Temerari. Un Pit Stop, com a la formula 1, una parada ràpida i breu però alhora necessària per continuar aquesta cursa de fons en què donar-se per vençudes no és una opció. Formem-nos doncs, perquè ens caldrà tota la intel·ligència possible!

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades