PDECAT: ni projecte ni prioritats

Últimament, la gent del PDECAT s'està evocant a fer columnes defensant el seu model de ciutat i la feina que fan des del govern, en el què és un reconeixement implícit a la bona feina que venim fent els moviments socials destituents a la ciutat. L'última d'aquestes és la de la pròpia alcaldessa, un pamflet ultra ideològic que no té pèrdua. Es titula La fortalesa econòmica garanteix el progrés social, una fanfarronada ideològica descarada.

Sembla que als màsters de la senyora alcaldessa no expliquen cap índex de mesura de la desigualtat; com per exemple el de Gini. És clar que el progrés social és quelcom suficientment indefinit com per a ser qualsevol cosa però, almenys, ens remet a totes a una idea de justícia o de quelcom bo pel conjunt de la societat. Que hi hagi més riquesa en una societat, o en una economia, no vol dir que totes les integrants d'aquest grup humà se'n beneficiïn.

Si el títol de l'article és irritant, el contingut encara ho és més. La Sra. Alcaldessa ens parla d'un Sant Cugat homogeni i cohesionat que té “una gran fortalesa econòmica” gràcies a la gestió de l'Ajuntament, és a dir, del PDECAT. Personalment, penso que aquest partit de gestors que ens governa mira amb biaix tots els informes i dades sobre la nostra ciutat. Tallen per sota i decideixen que qui no pot permetre's una casa amb piscina forma part del context i no de la població a la que governen. Total, som la mà d'obra que treballem a la ciutat; i la burgesia, encara que petita, sempre ens ha considerat un recurs natural.

L'article segueix amb algunes perles més però, el que crida l'atenció, és quan diu que “tenen clares les prioritats” quan la política municipal dels últims anys es basa en teixir xarxes de clients, no dir que no mai a ningú i picotejar propostes socials des del liberalisme a les esquerres més alternatives. Quina prioritat pot tenir clara el PDECAT per a la ciutat i per a les que hi vivim? Doncs la mateixa alcaldessa ens ho diu: la tarifació social i garantir que ningú es quedi enrere. Agafeu-vos que venen corbes.

La tarifació social era una de les banderes de la campanya electoral d'ICV i va arribar al ple de la seva mà. És més, malgrat que s'aprovés al ple una moció, el compliment ha estat motiu de debat i polèmica entre el partit del govern i la oposició d'esquerres. I ara resulta que és una de les prioritats del PDECAT per a la ciutat, Conesa dixit.

I garantir que ningú es quedi enrere. Però, per exemple, el preu de l'habitatge que expulsa els veïns de la ciutat i empobreix els que hi vivim no té res a veure amb les seves polítiques; depèn del mercat, com si d'un element natural es tractés. Garantir que ningú es quedi enrere quan les subcontractes de serveis urbans precaritzen les seves treballadores i tampoc hi poden fer res. Quan els bancs desnonen famílies i tampoc poden passar dels pal·liatius de serveis socials i Cáritas, que recomanen que es comparteixi pis a raó d'una família (amb infants) per habitació. S'ha de tenir poca vergonya, però tot val per tal d’evitar fer un granet -ni que sigui un granet!- d'autocrítica per part del govern municipal.

La crua realitat és que fa molt que els hereus de CiU no tenen res que oferir a la ciutat. Són un govern sense prioritats que viuen del rèdit polític d'altres èpoques, cavalcant sobre el darwinisme social d'aquest model de ciutat que garanteix la cohesió a base d'enviar els pobres a Rubí i Cerdanyola des de ja fa dècades.

 Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades