La independència que no defensarà JxS

Després de la victòria electoral de l'independentisme d'aquest 27S s'obren molts escenaris per parlar de fer un nou país, construir un estat i fer un procés constituent.

Vull aquí trencar una llança en contra del clàssic argument: “primer fem la independència i després ja ens barallarem”. La forma de construir un nou estat condiciona directament com serà aquest estat. La premissa del “ja ens barallarem” és vàlida pels que volen discutir entre ser més o menys liberals o més o menys socialdemòcrates, com si el keynesianisme no hagués mort fa dècades. Els que volem anar més enllà no se'ns deixa participar del debat, no es dóna peu a parlar d'una transformació de les institucions que vagi a l'arrel del problema, de l'articulació del sistema productiu, en resum, de canvis que cal fer durant la construcció del nou estat. Correm el risc d'abocar-nos nosaltres mateixos a un nou estat que funcioni com una autonomia de la troica.

Així doncs, hem de parlar de la independència que no defensarà Junts pel Si. Tenir un estat propi ens possibilita la independència política de l'estat espanyol. El problema és que les classes populars que volem la independència és també per anar més enllà, la volem per millorar les nostres vides -i no només per tenir més marge pressupostari. Volem poder anar a la universitat encara que siguem pobres, volem no passar mesos esperant atenció mèdica, volem menjar sanament 3 àpats al dia i volem tenir un sostre on dormir. Si el conjunt de la societat som capaços de produir tot el necessari per abastir aquestes necessitats, per què ens hem de seguir restringint per les “lleis dels mercats”?

Igual que desobeirem el govern espanyol per construir un nou estat, és el moment de plantejar desobeir els mercats -i els seus portaveus com el BCE i el FMI- per garantir una vida digne per tothom. Si volem construir la nostra pàtria no deixem que ens la tornin a robar les 300 famílies que manen en aquest país, fem-les fora amb la guàrdia civil i la delegació del govern o bé que aprenguin a viure amb mil euros al mes, com fan els treballadors afortunats que tenen la sort de tenir feina.

Julià Mestieri

Membre de la comissió de Gitanes i de Cal Temerari; militant de la CUP Sant Cugat i representant de Sant Cugat amb Grècia

Notícies relacionades