Entreguem les armes

Com a col·lectiu humà, estadísticament els homes som el més perillós que hi ha pels nostres conciutadans.

Segons l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea una de cada tres dones ha patit en algun moment una agressió sexista per part d’un home. La qual cosa ens deixa als homes en una posició antropològicament complicada.

No tots els homes han comès una agressió, però és cert que com a col·lectiu no és estadísticament erroni tractar-nos de forma genèrica com a agressors, o en el millor dels casos potencials agressors.

Més enllà de l’estadística també hi ha comportaments típicament masculins que reforcen aquest tarannà violent, la camaraderia masculina, l’alterització de les dones o la cosificació són exemples senzills. En termes generals funcionem com una banda organitzada i criminal, com vàrem veure en el recent cas mediatitzat de Juana Rivas.

El bagatge cultural és massa gran perquè ens puguem anar posant medalletes per cada canvi irrisori que fem, està en la nostra construcció identitària. Dir que “t’ho has treballat” o un paper d’haver fet algunes sessions de desconstrucció de la masculinitat no assegura cap pas cap a millor.

L’única manera que tenim els que no ens volem identificar en aquest paper que socialment tenim és demostrant-ho en fets, en la nostra política diària pública i privada. La feina està a casa, dins nostre, i no cal que ningú ens la reconegui per a què ens posem a fer-la. I si no ho fem, és perquè escollim activament formar part d’aquest grup armat de patriarcat que que agredeix sistemàticament a l’altre meitat de la població mundial.

Treball intern per estar en condició de dinamitar la reproducció social de la dominació patriarcal en el nostre bàndol de la trinxera, el dels agressors, desarmar-nos i patir les ferides és el mal necessari per deixar d’agredir. Fàcil és aquests dies trobar exemples en què cedint des del poder es pot arribar a una situació d’igualtat. L’empoderament de les dones va en contra dels homes, i donar-hi suport amb fets és l’única pràctica política digna que ens queda. Companys, entreguem les armes.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades