En contra de l'okupació

Aprofitant aquesta tornada de vacances i que el tema estrella de l'estiu santcugatenc ha sigut sens dubte l'obertura d'un casal de joves okupa, vull aprofitar aquesta columna per confessar una cosa que potser sorprèn alguns: jo estic en contra de l'okupació.

Ho diré més clar: estic en contra que les persones joves i no joves s'apropiïn de la propietat d'un tercer per desenvolupar-hi els seus projectes, ja siguin viure, organitzar-hi un centre social o en aquest cas un casal de joves.

I és que les persones que realitzen una okupació s'exposen a una activitat desgastant físicament i mental. També els requereix molt de temps i molta dedicació i alhora suposa haver d'assumir riscos legals, judicis, multes i altres tipus de pena... costa entendre com algú pot estar-hi a favor.

Per això em resulta encara més incomprensible com pot ser que el govern de la ciutat fomenti l'okupació tan descaradament. Coincideixo plenament amb el regidor popular Álvaro Benejam quan deia que "[el govern municipal] demostra que és incapaç de mantenir l'ordre i garantir la convivència pacífica de tots els santcugatencs" i "permetre que el moviment ocupa tingui barra lliure a la ciutat".

Amb la taxa de natalitat de la ciutat i el preu del metro quadrat, ja sigui de compra, ja sigui de lloguer, que tenim - gràcies a aquest model de ciutat d'èxit i prosperitat - queda clar que la política municipal passa no només per convidar a l'okupació sinó per fomentar-la.

Una altra prova d'aquesta política municipal pro-okupa és la benvinguda que ha tingut La Xesca per part del govern, que no només celebra que el jovent okupi sinó que a sobre es preocupa per la seva integritat física i per l'estat de l'edifici.

És clar que amb el color d'aquest govern i del seu soci no deu faltar massa perquè diguin que la culpa és de Madrid. I és que el govern de Madrid lidera el foment de l'okupació, fins i tot saltant-se la llei i la Constitució! Per exemple, la Constitució estableix que la propietat privada de l'habitatge ha d'estar subordinada al seu ús social i per tal de fomentar el moviment okupa se salta una de les normes més importants de l'estat.

I és que pel que fa a específicament el jovent a Sant Cugat, els últims governs municipals no s'han quedat curts. La falta d'inversió en política de joventut i la falta d'inversió en equipaments i infraestructures són un gran incentiu al moviment okupa. Però també la política més micro, des d'acabar amb l'exitosa nit jove, fins a integrar el Casal de Joves Torreblanca a la xarxa de centres culturals polivalents matant el projecte de participació de l'espai.

Certament, com no estar en contra de l'okupació? Si tot l'esforç, energia i talent que posen els okupes a aixecar projectes en aquestes penoses circumstàncies ho poguessin fer amb el suport públic o amb les condicions materials garantides el rendiment social de tant treball seria espectacular. De ser així la quantitat de projectes socials i econòmics de gran interès social - i poc cost públic - que tindríem a la ciutat seria de valor incalculable. Malauradament el govern municipal prefereix fomentar l'okupació.

En fi... en lloc d'esperar quatre anys a votar un altre color polític, com ens diu el regidor socialista Pere Soler, haurem d'integrar-lo en la nostra normalitat com en aquest cas ja fan els veïns i l'associació de veïns del barri de Sant Francesc. Millor baixar al carrer i participar perquè cada un dels projectes okupes siguin el que els i les veïnes vulguem per al nostre barri, les nostres vides i per a les noves generacions de santcugatencs i santcugatenques que pugen amb força.

Així doncs, mentre no hi hagi alternativa només puc que dir benvinguda La Xesca i, com deia la cantarella, "okupa tu també!"

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes i de Cal Temerari

Notícies relacionades