Disculpin les molèsties

Aquesta setmana l'activitat parlamentària s'ha trobat situada en el focus de l'actualitat. És normal, doncs el debat d'investidura que ha tingut lloc porta essent objecte de debat polític des de fa mesos. No són només alguns dels independentistes els que posen a Mas en el centre del debat, ahir dijous van ser també els sectors unionistes del Parlament els que es van esforçar per intentar presentar el procés d'alliberament nacional català com una dèria personal del president en funcions. Malgrat diguin uns i altres, però aquest procés ha estat sempre del poble, mai d'un persona, i no sembla la estratègia més robusta abundar en aquest sentit.

El debat de la investidura està servit i qui més qui menys el viu a flor de pell. El moment polític és emocionant. L'esperança de construir una nova república encoratjadora. Crec que en una situació com aquesta tots els actius han de sumar, però penso que com demostren els resultats electorals el lloc on més suma l'actual president en funcions no és a la presidència del futur govern de transició. Un moment com el que vivim potser seria d'aquells moments històrics en que altres persones perfectament capacitades han de fer un pas endavant. Un pas endavant per assumir noves responsabilitats en pro de sumar més i millor, sense que hagi de suposar apartar a ningú. En aquest sentit he de reconèixer em va resultar xocant escoltar la portaveu del grup parlamentari de Junts pel Sí Marta Rovira i com Junts pel Sí en general es manté com un bloc tant uniforme de cara enfora.

En tot plegat la CUP està al centre del debat, cada vegada menys en l'opinió publicada (en premsa) i cada vegada més en la opinió tuitejada. És curiós com no només Junts pel Sí sinó també PP, PSC i Ciutadans es moren de ganes de que la CUP investeixi a Mas per poder dir que tot l'independentisme és el mateix. En canvi, el discurs de Catalunya Sí que Es Pot -que no volen a Mas de president per motius semblants a la CUP- és sorprenent. Sorprèn veure com també a CSQP esperen en candeletes que es compleixi la profecia que van fer en campanya, quan el que seria raonable és que fessin suport a la CUP en la cerca d'un candidat alternatiu, potencialment més proper als seus postulats. Segurament estan massa entretinguts mantenint la disciplina interna a cop d'amenaça amb els que són coherents amb el seu programa i es preocupen més pel que passa al parlament que no pas per les eleccions espanyoles -com va passar amb el diputat Joan Giner.

De tot plegat costa treure'n l'aigua clara, però si una garantia tenen les classes populars en aquest procés de sobirania és la ferma i inalterable coherència de les Candidatures d'Unitat Popular, que malgrat sembla que sorprèn a tothom, tenim intenció de complir les promeses electorals. Disculpeu les molèsties, se'n diu coherència.

Julià Mestieri

Membre de la comissió de Gitanes i de Cal Temerari; militant de la CUP Sant Cugat i representant de Sant Cugat amb Grècia

Notícies relacionades