Condemnats i al carrer, la falta de #JustíciaJuanAndrés

Aquesta setmana ha finalitzat el procés judicial per l'assassinat de Juan Andrés a mans de sis Mossos d’Esquadra, i dos més que van encobrir-los fent que els veïns esborressin els vídeos que havien enregistrat i que afortunadament han servit de prova en el judici. El final ha estat marcat per un acord que ha estat incomprès i rebutjat per els moviments socials que han abanderat la demanda de Justícia en aquest cas. Desconeixent els detalls menors i els tecnicismes legals el resultat sembla kafkià.

Els Mossos d’Esquadra admeten, entre altres:

Desproporció en el número d’agents intervinents sobre la víctima.

Desproporció en “el número de golpes proferidos para reducir al lesionado, puesto que cuando se produjeron, este ya se encontraba tumbado en el suelo, y no eran necesarios para cumplir con la obligación de los policías ejerciendo sus funciones”.

El temps de la “contenció és a “todas luces excessiva.

Prolongació de la immobilització fins i tot quan la víctima havia deixat de gemir.

El coneixement que la víctima era incapaç d'oposar cap mena de resistència.

El coneixement de la presència d’ambulàncies per atendre la situació a les quals no es va recórrer ni en moment de quedar inconscient “dado el estado en el que se encontraba la víctima, a lo que hay de añadir las heridas que le fueron producidas en las maniobras de contención/reducción, las cuales, en especial las ubicadas en la cara, sangraban de forma considerable y fácilmente apreciable tanto por la visión de su cara, como por el charco de sangre que su sangrado dejó en la vía pública”.

Alhora, admeten haver causat les següents lesions (extret literal de l’acord):

Fractura de incisivo superior izquierdo.

Hematoma en mucosa de los dos labios y herida contusa en el inferior.

Fractura y hematoma nasal con hemorragia.

Hematoma malar izquierdo con varias equimosis lineales.

Herida contusa ciliar izquierda de 2,5 centímetros y malar izquierda de 2 centímetros.

Hematoma en pabellón auricular izquierdo.

Hematoma preorbitario derecha y frontal derecha.

Hematoma malar derecho con fractura.

Erosión lineal de 3.5 centímetros paraesternal derecha a cinco centímetros de la mama derecha.

Fractura abierta en el quinto metacarpiano derecho con importante equimosis en cara posterior de la mano.

Dos equimosis digitales en cara interna del brazo izquierdo y equimosis no figurada en la cara interna del derecho.

Ocho equimosis, varias de ellas digitales, en el cantón cubital del antebrazo izquierdo

Equimosis pretibial izquierda y excoriación pretibial derecha.

Erosión de 11 centímetros lumbar drecha.

Equimosis en forma de C en cara externa de la rodilla izquierda.

Cabe destacar el hallazgo de 425 centímetros cúbicos de sangre en el estómago de la víctima.”

Resulta indignant que els funcionaris públics, encarregats de vetllar -entre altres- per la nostra integritat, que han realitzat i reconegut aquest assassinat no entrin a la presó, ja que amb la pena de 2 anys de presó no s’hi entra. Encara més greu és que els representants polítics surtin en defensa que una expulsió de uns pocs anys de les tasques de carrer és suficient.

Que els Mossos d’Esquadra puguin cometre aquest crim i sortir-ne amb una condemna tant lleu crea un precedent d’impunitat -sí, un més- fortament preocupant. Sortint tant barat cometre un assassinat brutal, guardeu-vos-en de passar prop de cap patrulla dels Mossos d'Esquadra.

Julià Mestieri, membre de la Comissió de Gitanes, de Cal Temerari i militant de la CUP.

Notícies relacionades