Julià Mestieri

Apunts ràpids sobre l’autogestió

Aprofitant que és carnaval i que tot s’hi val és el moment de compartir algunes idees políticament incorrectes sobre l’autogestió.

L’autogestió ha sigut durant les últimes dècades una mena de fetitxe per moltes persones implicades en la transformació social des d’una perspectiva radical. En l’època brillant de la socialdemocràcia i la seva lenta desaparició després de la caiguda del mur que s’arrossega fins la crisis del 2007, quan l’esquerra radical estàvem en el que anomenàvem la “travessia pel desert”, els projectes autogestionats van ser el sant grial per molts col·lectius.

La sala polivalent, els arbres i el bosc

Aquests últims dies ha estat notícia arran de l'aprovació dels pressupostos municipals la futura sala polivalent de la ciutat.

Sembla que el principal problema que està trobant aquesta sala és que no podrà ser inaugurada abans de les pròximes municipals de maig, i això està portant una mala estrella al projecte que no hi ha per on menjar-se'l.

Gràcies taxistes!

Davant la inundació mediàtica criticant als taxistes de Barcelona de les últimes setmanes, m’agradaria trencar una modesta llança a favor seu en aquesta columna.

És molt fàcil discutir les coses mirant-se les realitats des de la graderia. Això ho podrien fer millor, no s’expliquen prou, no cal fer això per protestar, s’haurien de modernitzar….bla bla bla.

Zona 1, maleïda siguis!

Sembla que el fet de poder pagar els trajectes a Barcelona a preu de zona 1 enlloc de zona 2 és quelcom positiu per la gent de Sant Cugat. I certament, per un bon grapat de butxaques ho és.

Ara bé, vist amb perspectiva he de dir que em sembla una poma enverinada que a llarg plaç jugarà més en contra de les classes populars que a favor.

Per Nadal: bikinis d’ou amb bacó!

Feia temps que no sentia la metàfora dels ous amb bacó per parlar de la implicació, l’altre dia la vaig tornar a sentir i m’agradaria explicar-vos-la.

Quan parlem de qui s’implica en un projecte i com, està clar que hi ha moltes maneres d’implicar-se. A vegades parlem de voluntariat, parlem de més o menys implicació, al Temerari ens agrada molt allò d’“aportar un granet de sorra”... després tenim tota la concepció de l’associacionisme de les entitats culturals i els seus cicles de rotació, i, com no, la implicació política en moviments socials.

Siguem responsables!

Ahir hi va haver al PAV2 de la rambla del Celler la fira de consum compromès promoguda per diverses entitats de caire independentista. La fira era una mescla empreses amb voluntat catalanista i projectes de l’economia social i solidària.

Qui es mou no surt a la foto

S’acosta Nadal. S’acosta la festa major d’hivern. S’acosta el Quinto de la nostra ciutat.

Si el Nadal és per retrobar-se amb la família, el Quinto de Nadal és on retrobar-se amb els amics. Aquells que han hagut de marxar fora per poder treballar, els del cole amb els que has perdut el contacte, i amb els de cada dia per fer unes partides.

Revifem la festa, recuperem la reivindicació

Aquest cap de setmana és la Festa de la Tardor, la festa grossa de les entitats i l’associacionisme de Sant Cugat.

Es tracta d’una celebració amb més de 40 anys d’història que té els orígens en els primers anys de la recuperació de les institucions després de la dictadura franquista. En aquell moment el teixit associatiu de la ciutat es va ajuntar per reivindicar el seu valor i alhora reivindicar les institucions democràtiques amb el lema “Recuperem les institucions del poble per al poble”.

“Les esquerres al govern”

“Les esquerres al govern”, això cantem amb el número 34 al quinto de Sant Cugat, fent referència a la situació política del 34. Ara bé, sembla que, parlant de Sant Cugat, Sant Josep podria tenir competència, segons diuen algunes veus optimistes.

I és que ja són un bon grapat que diuen que el curs polític que acabem de començar podria acabar amb un canvi de color en el govern local. Diuen, diuen, diuen..?

Unitat, lluita, batalla, victòria

Avui comencen les commemoracions del primer aniversari de l’1-O, no amb molts motius d’alegria pels independentistes.

Després d’un any sense rumb, donant pals de cec, i escudant-se darrere la injustícia de la repressió, els actuals lideratges del moviment independentista estan arriscant el més valuós que tenim, que és la consciència col·lectiva i l’esperança. Crec que és un bon moment per fer una mica d’autocrítica constructiva.