Fotos i fotos

L’exposició de fotos a la plaça Barcelona és una exposició estupenda, no només d’imatges boniques, sinó de participació col·lectiva. Hi ha fotos de tot arreu. Ara bé, presenten quasi exclusivament una sola cara del món. Si heu vist l’exposició de la World Press Photo al CCCB, sembla que no siguin del mateix planeta.

També allí les fotos provenen de tots els continents, però per presentar-nos, sobretot, conflictes i dolors. Les de la plaça Barcelona són fotos acolorides; les del CCCB són majoritàriament adolorides, en blanc i negre. Quines s’apropen més a la veritat? Totes dues, naturalment: són les dues cares d’una mateixa moneda. Però mentre les unes semblen quedar-se a la superfície del que veuen, les altres aprofundeixen (no calen paraules) en la complexitat de l’ànima humana i en les infinites causes que porten a situacions insospitades: la misèria de milions, malalties, guerres, violacions, bombardeigs, reixats d’espines, gestos heroics, gestos desesperats... i també iniciatives i celebracions mig surrealistes.

Unes són fotos fetes a les vacances; les altres, fotos fetes entre gent on el dolor no sembla fer vacances mai.

La coincidència en el temps de les dues exposicions és una bona imatge (una bona foto) del que sembla ser el pitjor drama del nostre món: el fet d’estar partit per la meitat. I que cadascuna de les meitats sembli viure d’esquenes a l’altra, gairebé ignorant-la. Com si no hi hagués una relació de dependència entre elles.

Podrien apropar-se? Com? Podrien fer com els vasos comunicants en què el benestar dels uns (vacances, viatges, hotels...) i els conflictes dels altres (lluites per diners, per ideologies, per identitats...) arribessin a equilibrar-se i fondre’s en una sola realitat? Nosaltres som els que hauríem de baixar, renunciar a moltes coses, perquè els altres puguin treure el cap fora de la seva situació.

Si algun dia arribéssim (com més aviat millor) a aquesta fusió, a aquesta unitat d’experiències i de visió, possiblement seria més enfrontar-nos als reptes amenaçadors que tant els uns com els altres tenim pendents: la misèria de mig món, el canvi climàtic, els enfrontaments armats, les migracions multitudinàries...

Dividits en dues imatges oposades, el futur serà inevitablement difícil.

Josep Maria Jaumà, dramaturg i traductor

Notícies relacionades