Els crims de París

Ja fa uns dies de les matances de París, però com no parlar-ne? La ferida continua oberta; la ferida i la por. ¿Com viure sense pensar que molt probablement aquesta carrera cap a la mort continuarà repetint-se, i que potser vagi en augment? A París o on sigui. Aquí mateix (a Sant Cugat, per què no?) mentre nosaltres seguim discutint amb el veí sobre “el que és meu”, els “meus drets” o “el nostre nivell de vida”.

Hi ha qui em retreu que ara m’amoïni tant quan –segons ell– això mateix no em preocupava quan passava, des de fa anys, en països allunyats. No és cert que no em preocupés, i molt, però em sembla evident que des de Nova York, Atocha, Londres, París, etc, etc, hi ha hagut un canvi que fa que el problema aparegui  sota  una nova llum.

Fins no fa gaire crèiem que, encara que moltes de les causes d’aquesta ‘guerra oberta’ eren nostres (l’empobriment i humiliació dels països musulmans, la invasió de l’Irak, el nostre racisme quasi congènit, etc.), les batalles crèiem que eren ‘seves’: contra els seus dictadors, entre mentalitats pre-modernes, entre sunnites i xiïtes...

Ara sembla diferent. Qui són els autors d’aquestes noves matances? Són joves nascuts a Europa, educats en col·legis europeus, amb passaport europeu. Inadaptats, sí, però com tantíssims altres joves europeus que només troben satisfacció en els marges de la nostra ‘bona societat’: a les músiques irrespirables de les discoteques, en les pastilles (o pitjor), en la petita o gran delinqüència, en el nihilisme contra qualsevol concepció ‘normal’ de la vida i la societat.

El gihadista que apareixia en els vídeos de les decapitacions era un londinenc informàtic i músic de rock d’èxit. Són milers els europeus que han anat a Síria i que són els responsables d’actes horribles: matar dones grans perquè ja no els servien per fer-ne esclaves sexuals, enterrar vives criatures (!) per crear el pànic a la població, llençar homosexuals des d’un edifici alt per ‘donar exemple’, fer que noiets joves disparin un tret als ‘desobedients’...D’on pot haver sortit aquesta maldat inaudita?

Hi ha qui diu que surt de l'Alcorà i la seva crida a eliminar els ‘infidels’. És obvi que l'Alcorà els serveix de canalització formal, però igual hauria pogut ser qualsevol organització o partit amb algun predomini. (Vegeu els disbarats en que creuen els del Tea Party americà, o els neo-feixistes europeus). D’altres, però, ho atribueixen al nihilisme engendrat per la nostra mateixa civilització, tan encantada d’haver-se conegut. Fixeu-vos en com es deia la banda que tocava al Bataclan: ‘The Devils of Death’, i la peça que diuen que tocaven en aquell moment : ‘The Kiss of the Devil’. Direu que no són més que paraules per jugar, com ho són les imatges dels video-jocs. Però quan paraules i imatges s’acumulen tant com ha passat a la nostra societat, acaben penetrant el pensament. El llenguatge i els jocs són rarament innocents.

Fa poc, al cinema d’autor, vam veure La professeur d’histoire: una visió (que no té perquè ser falsa) de l’ambient on han crescut i on ha estat del tot impossible educar aquests joves, en un Lycée de París. Mentre això sigui així, acomiadem-nos de trobar-hi solució i resignem-nos a viure amb por cada dia.

Josep M Jaumà

Dramaturg i traductor

Notícies relacionades