Jordi Pascual

Torre Negra, tercer temps

Tant importants són els valors naturals com la voluntat veïnal de preservar-los. Torre Negra torna a estar en el punt de mira en els darrers mesos després de les dues sentències rebudes l’any passat per deixar l’espai fora del Parc Natural de Collserola i rebutjar la declaració de sòl no urbanitzable per segona vegada.

La preocupant divisió del feminisme

De vegades algunes ideologies estan tan ocupades de barallar-se entre les seues corrents que obliden el verdader adversari. El feminisme està constantment en discussió amb, per exemple, abolicionistes i regulacionistes en la prostitució, qui reivindica el treball femení de cures i qui pensa que el verdader alliberament de la dona passa per poder deixar-lo de banda, anticapitalistes i qui veu que és possible una societat feminista en el marc del sistema actual...

Hem perdut l’oportunitat de deixar-los en ridícul

La campanya que ha encetat Hazte Oír i que ha posat en peu milers de persones a tota Espanya és preocupant. Atacar, com ho fan, un col·lectiu molt vulnerable com els transsexuals és del tot criticable. Per això és lògic que a dins nostre es desperte un censor més o menys radical que voldria que l’autobús desapareguera del mapa per una o altra via. Però tota l’argumentació i revol mediàtic ha caigut en un error: Se’ls han cregut.

Els reptes de la gentrificació verda

Feia temps que tenia clar que Sant Cugat no es podia explicar sense el concepte de gentrificació, les actuacions de l’administració que, transformant les realitats dels barris, acaben suposant un augment del valor del sòl i, en conseqüència, un risc per a les persones més vulnerables. Gairebé des de l’inici d’aquest diari volíem parlar-ne però no trobàvem la forma.

El bus barri

La Floresta i Les Planes tenen tres línies d’autobús urbà actualment, una per a cada barri i una que travessa els dos fins unir-los amb el centre. En els darrers anys hi ha hagut diverses crítiques, tot acceptant que el servei no és del tot deficitari perquè com a mínim hi ha un recorregut que uneix directament els districtes de muntanya amb el centre sense haver de fer transbordament bus-tren-bus.

El Sant Cugat que no s’exporta

Ciutat horitzontal, verda, gentrificada, excloent... La crítica al model de ciutat és coneguda. A més, té una segona cara, la de la gent que mira el poble des de fora: pijos, burgesos, rics... Sant Cugat, convertida en una caricatura de si mateixa, no només té problemes de tolerància amb qui trenca la seua imatge sinó que és incapaç d’exportar l’escletxa com a valor.

La responsabilitat era això?

El PSC ha entrat al govern “prenent responsabilitat”. No sé què pensar, supose perquè la valoració en tot cas s’ha de fer més endavant, quan es veja si hi ha petjada socialista en les polítiques municipals o tot ha quedat com una estratègia del grup de Convergència –PDECAT i Demòcrates– per a apropar-se una miqueta a la majoria absoluta.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual