Jordi Pascual

L'èxit en B dels pressupostos participatius

8,3% de participació, 5.899 vots, santcugatencs decidint què volen per a Sant Cugat. Els pressupostos participatius han estat plantejats pel govern des del principi com una mostra de transparència i voluntat d'incidència ciutadana, un conte de fades. Ara hi ha 12 projectes, i uns quants a la cua per si sobren diners, que començaran a fer-se. Clar, èxit absolut.

ERC-MES, l'equilibrista

Per les declaracions positives i, sobretot, per les no declaracions negatives de les darreres setmanes, l'acord d'estabilitat pressupostària estava cantat. Evidentment, els partits són prudents davant d'uns periodistes que ens encanta intentar avançar-nos als fets i per això la màxima aproximació a una nova signatura era escoltar de la boca dels representants d'ERC-MES que tot avançava bé.

Els butlletins dels Consells de Barri sí són ferramentes polítiques

Consell de Barri de Mira-sol. La presidenta, Carmela Fortuny, explica que, com a la resta de districtes, començarà a editar-se un butlletí municipal amb informacions de l'àmbit que es repartirà per les cases dels veïns. Proposa, a més, una magnífica pensada, fer un consell editor en què participen les entitats. A la pantalla es projecta una portada fictícia de com podria ser el primer número, amb una foto d'un xiquet regant al flamant nou hort comunitari.

Mitjans locals i construcció d'hegemonia

La presentació de l'estudi fet per l'Ajuntament sobre la seguretat a la ciutat ha portat cua. Obre, evidentment, debats interessants sobre si Sant Cugat és segur o no i, fins i tot, si posar més policia seria lògic o l'intent d'implantar un estat policial. Tot això són termes que han eixit en el debat polític.

Rifkin i l'eclipse del capitalisme

El passat dimecres Sant Cugat va esdevindre el centre de les mirades en acollir una conferència de Jeremy Rifkin. És un home que no necessita presentació entre els més entesos en afers socials i econòmics mundials per ser assessor de la Unió Europea i de diversos caps d'estat. Tot un orgull que un poble com el nostre porte algú tan important com ell.

Torna a tindre nom, capitalisme

Els humans ho som perquè som éssers de paraula. Què vol dir això? Que si els humans no tinguérem la paraula, difícilment haguérem pogut desenvolupar-nos com a societat com ho hem fet. Veure una cosa i posar-li un nom és bàsic per a la comunicació entre éssers. Per a què tu m'entengues i jo t'entenga, hem de posar-nos d'acord que un so representat per unes lletres és equivalent a un objecte, o un sentiment o idea abstracta.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual