Jordi Pascual

La necessària i complexa desconstrucció de la masculinitat hegemònica

A Diana Quer l’han matada perquè era un poc puta. El seu assassí va cometre l’error de deixar el mòbil de la víctima al cadàver. La dels Sanfermines també era un poc fresca perquè no va posar resistència física a la violació. Com anava a saber, llavors, la Manada que no li venia de gust una orgia? I potser Alan no era tan promiscu però si es va suïcidar ara fa dos anys és perquè tenia alguna cosa mal pel cap, algú li’n diu transsexualitat.

Caritat no és oblidar els refugiats

Ara que s’apropen dates de germanor, de solidaritat, de caritat, de ser bones persones i tantes altres ximpleries que, almenys, allunyen una miqueta el Nadal de la màquina consumista incessant, està bé recordar que els refugiats segueixen ahí.

El valor de veure polítics revisant el seu programa

El discurs polític generalment és fàcil. Normalment es tracta d’aprendre’s un argumentari amb les idees ben lligades de tal manera que, tot i que variant l’ordre i les paraules, sempre acabes transmetent els valors principals del teu partit. Per això els mítings que vivim aquests dies segurament ens resulten tant repetitius, perquè tothom diu el mateix un i un altre cop sense alterar ni un pèl el discurs. Però això passa quan ells tenen el control.

Política de solucions per a oportunitats perdudes

Alça el cap un moment i mira la cara de quin candidat tens al teu carrer. Està Iceta proposant “solucions”? Està Albiol proposant Espanya com a solució? Estan els Comuns cridant a eixir el bucle? Està Arrimadas, amb un to burlesc, dient que ara sí que votarem? O potser tens a la democràcia triomfant cridada per l’únic cap de llista empresonat? O aquell president exiliat que s’autorreivindica com a valor més important d’un partit que canvia de nom a cada comicis?

Un cap d’any poc nostrat

Com qualsevol persona nascuda i criada a un altre poble o que ha passat part de la seua vida a un altre indret del planeta, em resulta impossible no fer comparacions constants entre el meu entorn actual i aquell que em va acompanyar durant els 18 primers anys de la meua vida. Amb la discussió per la festa de cap d’any entre el govern i Cal Temerari m’ha vingut de nou a la ment la comparativa.

Eres una puta

Tens eixe perfum, delicadesa, la forma amb com pronuncies les paraules, la cara impol·luta baix una fina capa de maquillatge, la forma de tancar els ulls, la postura de pudorosa, una extraversió encantadora... Eres una princesa.

Dia sense alcohol, una oportunitat perduda

15 de novembre, dia sense alcohol. Potser poca gent ho sap però allà està. Figura al nostre calendari de commemoracions i dies internacionals com una data més però ben important tenint en compte tots els problemes que provoca l’alcohol, des del desenvolupament d’una addicció fins a accidents de trànsit.

‘Sin noticias’ d’un nou pacte de govern

El maleït –amb carinyo– Eduardo Mendoza va escriure allà pel 1991 un llibre tan estrany com divertit, Sin noticias de Gurb. El protagonista és un extraterrestre que se separa del seu company, Gurb, en l’operació interespacial que els ha enviat la Terra. Aterren a Cerdanyola i exploren Barcelona.

Una aproximació al que passa als carrers els darrers dies

El Comitè de Defensa de la República (CDR) va començar a treballar fa més de mig any però el seu punt d’inflexió va ser ara fa poc més d’un mes, quan es van coordinar les resistències populars als col·legis electorals i, sobretot, quan es va fer una gran assemblea que va permetre moure els fils de la vaga general del 3 d’octubre.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual