Jordi Pascual

Poble de 'pijos'

[Escena 1]

Dissabte al matí. Xurreria a prop del Mercat de Serraperera (Cerdanyola). Un xiquet i sa mare prenen mitja dotzena de porres asseguts a una taula. Mentre, a la barra una senyora parla amb la propietària del local i pega glops al cafè acabat de fer:

Can Barata, l'oblidada

“És molt fort i això segur que no surt als mitjans”, deia un veí en el Consell de Barri del Centre-Est. Acceptarem la part de culpa que ens toca als periodistes i diré que gairebé tots els mitjans de la ciutat hem parlat de Can Barata. Suposem que el senyor volia una notícia a nivell nacional que realment provoque efectes sobre les polítiques municipals perquè els mitjans locals solament som les mosques colloneres.

Participació ciutadana de lliure mercat

El carrer Vallvidrera ja és d'asfalt. És un de tants trams de La Floresta pavimentat amb el Pla de Millora. Les màquines de Rogasa van anar, van tirar el paviment, es va assecar i cap tècnic municipal va acudir per a parlar amb els veïns. Un dels residents va aprofitar el Consell de Barri per a demanar explicacions.

Quan la precarietat és l'única opció

Imagina que eres una persona que cobra un sou de vergonya, mig en negre i amb horaris abusius. Imagina ara que no eres un jove que encara gaudeix del suport paternal. Per posar-li més dramatisme, imagina que tens fills i, tot i aconseguir beca, encara has de fer un esforç en material escolar i roba –com creixen els xiquets!–. Vaja, imagina, per bé o per mal, que eres una unitat familiar de les més habituals a Catalunya.

"Que no ens toquin els Alous"

Una via a l'altura de l'Estany dels Alous i un magnífic silenci fins el Ple de gener. Després de veure l'informe per a fer la connexió ferroviària entre l'estació i el Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat a Rubí, l'equip de govern ha reaccionat.

Neoliberals trotskistes post-TINA

El senyor Xavi Coral estava calmat, com sempre. Els espectadors començaven a comentar la jugada via Twitter. Mas iniciava el monòleg. De sobte, el president en funcions va saltar per desempallegar-se de l'etiqueta neoliberal –oda al TINA [There is not alternative / No hi ha alternativa (al neoliberalisme)]– i, de passada, pegar un carxot metafòric a tots els partits que es van il·lusionar amb l'arribada de Tsipras al poder a Grècia.

Per un nou 2011

Ara que el 2016 ja té més d'un dia de vida, està en les nostres mans guiar-lo. El nou any pot esdevindre una taca negra en la història, un 1939, però també pot ser un 1968 o un 2011. En les nostres mans està plantar cara a les injustícies, defensar-nos dels atacs i ser una miqueta idealistes perquè la utopia és l'únic motor del canvi.

 

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual