Jordi Pascual

Un Info Valldoreix per a l'oposició

És difícil triar el moment més inversemblant del Ple de l'EMD de Valldoreix que es va fer dijous però em quede, deformació professional, amb el que va nàixer arrel de la pregunta de la vocal de Ciutadans, Susanna Casta, sobre l'Info Valldoreix. Per a qui no el conega, es tracta d'un butlletí mensual editat per l'EMD com una mena de petit mitjà públic amb informació principalment institucional.

Directiu de seguretat amb “si cal, procés obert”

La sessió plenària de març va ser un pèl curiosa perquè el debat no es va centrar només en les mocions dels grups municipals, com habitualment passa. La liquidació del pressupost i la creació de la plaça de directiu de seguretat i via pública van tindre bona part de confrontació de posicionaments.

Un Cugat.cat com cal

La defensa d'allò públic ha de començar des dels municipis. Exigir pluralisme en els mitjans de comunicació que paguem entre tots no té sentit si n'oblidem alguns. El món no acaba a RTVE ni a la CCMA. Cugat.cat està allà, treballant cada dia i no té sentit excloure'ls del debat sobre la res publica. Este és un article per a felicitar uns companys que fan molt bé la seua faena.

Poble de 'pijos'

[Escena 1]

Dissabte al matí. Xurreria a prop del Mercat de Serraperera (Cerdanyola). Un xiquet i sa mare prenen mitja dotzena de porres asseguts a una taula. Mentre, a la barra una senyora parla amb la propietària del local i pega glops al cafè acabat de fer:

Can Barata, l'oblidada

“És molt fort i això segur que no surt als mitjans”, deia un veí en el Consell de Barri del Centre-Est. Acceptarem la part de culpa que ens toca als periodistes i diré que gairebé tots els mitjans de la ciutat hem parlat de Can Barata. Suposem que el senyor volia una notícia a nivell nacional que realment provoque efectes sobre les polítiques municipals perquè els mitjans locals solament som les mosques colloneres.

Participació ciutadana de lliure mercat

El carrer Vallvidrera ja és d'asfalt. És un de tants trams de La Floresta pavimentat amb el Pla de Millora. Les màquines de Rogasa van anar, van tirar el paviment, es va assecar i cap tècnic municipal va acudir per a parlar amb els veïns. Un dels residents va aprofitar el Consell de Barri per a demanar explicacions.

Quan la precarietat és l'única opció

Imagina que eres una persona que cobra un sou de vergonya, mig en negre i amb horaris abusius. Imagina ara que no eres un jove que encara gaudeix del suport paternal. Per posar-li més dramatisme, imagina que tens fills i, tot i aconseguir beca, encara has de fer un esforç en material escolar i roba –com creixen els xiquets!–. Vaja, imagina, per bé o per mal, que eres una unitat familiar de les més habituals a Catalunya.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual