La política no és fàcil ni ràpida. Aconseguir, per tant, que la ciutadania mostre interès és tot un repte. Fer els Plens per les vesprades, a diferència d'altres municipis, és tota una conquesta per als ciutadans que els agrada acudir de tant en tant a veure què diuen els seus representants polítics sense cap filtre. 10 o 20 persones és una xifra gens menyspreable. Ara, això implica responsabilitat.
Sé d'algunes persones que creuen que si elCugatenc va publicar ahir un article sobre les estranyes condicions del tancament de la perruqueria de la regidora de comerç és perquè tenim una guerra personal contra ella. No els llevaré la il·lusió si volen pensar-ho, però no és cert.
Disculpa'm, benvolgut lector, perquè últimament escric molts dels articles d'opinió en primera persona. A base de vivències. Ahir em vaig graduar. De fet açò ho tinc escrit d'abans de la celebració. La diferència entre despús-ahir i hui és poca. En tot cas, simbòlicament he acabat la carrera que m'acredita a fer una cosa que ja feia.
La batalla del comerç de proximitat contra franquícies, grans companyies i internet és cada vegada més complexa. Hui vivim a Sant Cugat un intent de revifar l'economia més propera amb la Nit en Blanc, però també ho fa de tant en tant l'associació Centre-Vila amb els seus actes –no es tracta ara d'obrir un debat entre les dos associacions de comerciants–.
El català sempre és element de discòrdia des de diferents prismes. Que si s'utilitza molt o poc a les institucions. Que si el valencià és català. Que si ha de ser normalitzat. Que si la seua protecció implica l'arraconament del castellà. Ara vinc jo amb este article i em clave de ple en el merder.
Quina aberració! El Tribunal Constitucional! Sempre a la contra. Si actua a conveniència de Rajoy, que a més té al govern en funcions. Sempre en contra dels catalans! La darrera ja és massa. Santa Maria mare de Déu! No m'ho puc creure! Anul·lar una llei en contra de la pobresa energètica... No és que ens volen espanyols, ens volen morts de fred.
Sona el telèfon. Responc.
– Hola Jordi, estic flipant amb el teu article.
El 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Potser és una data que queda difosa en un mar de dies mundials i al tocar d'un primer de maig que resulta molt més sonor però és un dia de reivindicació del dret a la informació.
Resulta curiós que en el moment que més deslegitimat està el sistema socioeconòmic vigent, més difícil és anar-li a la contra. Curiós però lògic. En un moment de crisi, entesa com a punt d'inflexió, tots els actors entren en lluita per a ser els més forts i aconseguir l'hegemonia perquè això els permetrà fixar les regles del joc de la següent pantalla.
La demanda judicial contra l'Ajuntament i l'EMD té diversos punts amb clarobscurs, un atzucac que hauran d'esclarir tant l'equip de govern com l'oposició. Uns tenen l'obligació de demostrar que tot s'ha fet correctament i els altres de mostrar allò que els fa pensar que hi ha hagut una presumpta irregularitat. Ho deixarem, llavors, en mans d'instàncies judicials.
