Segons el marxisme, l’estat no és més que una forma de dominació de la burgesia. És per això que per a molts pensadors d’esquerres l’aplicació del comunisme hauria de significar la desaparició d’aquest estat després d’una etapa de socialisme que serviria, entre d’altres coses, per a socialitzar la producció –començant per la nacionalització quan l’estructura estatal encara té força–.
Quan fa just una setmana un grup de joves va fer pública l’ocupació d’un edifici a l’avinguda Cerdanyola amb la voluntat de convertir els baixos en un casal jove autogestionat, volien evidenciar que, des del seu punt de vista, hi ha una clara mancança d’espais per al jovent a la ciutat.
En una de les lectures estiuenques he tingut l'oportunitat d'endinsar-me mínimament dins del concepte de “postdemocràcia”, el que vindria a ser el sistema actual en contraposició a les democràcies construïdes en la modernitat. Ara, com a postmoderns, segons Carlo Bordoni, sociòleg i periodista, nosaltres, la nostra forma d'actuar i els nostres sistemes polítics hem canviat mentre els estats han perdut capacitats en favor d'una globalitat poc entesa però imperant.
Quan vaig preparar l'article sobre la presència femenina als espais d'opinió dels mitjans santcugatencs, vaig començar fent el càlcul d'elCugatenc.
Disculpeu que siga tan escatològic però respirem merda. Que de 31 dies que té el mes de juliol hi haja 20 amb una qualitat de l'aire regular hauria de preocupar-nos. No és una grandíssima alarma perquè encara no és una gran concentració de gasos contaminants però els santcugatencs que no han marxat de vacances van haver de tragar un aire pobre durant uns quants dies.
S'ha acabat el cicle polític i es queda en l'aire què farà Dimitri Defranc després que la CUP-PC li demanara el retorn de l'acta de regidor per haver incomplit, diuen, els acords presos en el marc del grup municipal, de treball conjunt i cohesió interna. Defranc havia de ser un més, tot i ser de Procés Constituent, en un grup clarament protagonitzat per la CUP.
Preparant l'article sobre el debat de les retribucions, vaig veure que segons la web de la Generalitat Damià Calvet cobra 115.193,61€ a l'any (sou brut). Pagat per la Generalitat i no per l'Ajuntament és el regidor que més ingressa per la seva tasca política, en aquest cas com a director de l'Incasòl.
El Ple de dilluns va tindre un punt que va passar relativament desapercebut malgrat la seua importància. Amb la cinquena modificació de cartipàs, es van redefinir les tinences d'alcaldia i això s'havia d'ajustar al quadre de retribucions. Una cosa tan senzilla com canviar el nom i mantenir els salaris, llevant també la dedicació de Carles Brugarolas, extinent d'alcalde d'Economia, que passa a cobrar dietes, com tota l'oposició.
Després d'un any de mandat, el govern ja té Pla d'actuació municipal (PAM). Un projecte per als propers tres anys que va presentar l'alcaldessa, Mercè Conesa, el dimarts i que planteja les línies d'actuació principals d'ara endavant. A diferència del PAM de Valldoreix, aquest ha sigut una proposta nascuda directament del govern, sense passar per cap procés participatiu obert.
Ningú. Aquest anuari no es deu a ningú. No té cap pàgina on agrair res a cap empresa –ni una ni mitja ni cap, ja no canta el capellà–.
