Disculpa'm, benvolgut lector, perquè últimament escric molts dels articles d'opinió en primera persona. A base de vivències. Ahir em vaig graduar. De fet açò ho tinc escrit d'abans de la celebració. La diferència entre despús-ahir i hui és poca. En tot cas, simbòlicament he acabat la carrera que m'acredita a fer una cosa que ja feia.
La batalla del comerç de proximitat contra franquícies, grans companyies i internet és cada vegada més complexa. Hui vivim a Sant Cugat un intent de revifar l'economia més propera amb la Nit en Blanc, però també ho fa de tant en tant l'associació Centre-Vila amb els seus actes –no es tracta ara d'obrir un debat entre les dos associacions de comerciants–.
El català sempre és element de discòrdia des de diferents prismes. Que si s'utilitza molt o poc a les institucions. Que si el valencià és català. Que si ha de ser normalitzat. Que si la seua protecció implica l'arraconament del castellà. Ara vinc jo amb este article i em clave de ple en el merder.
Quina aberració! El Tribunal Constitucional! Sempre a la contra. Si actua a conveniència de Rajoy, que a més té al govern en funcions. Sempre en contra dels catalans! La darrera ja és massa. Santa Maria mare de Déu! No m'ho puc creure! Anul·lar una llei en contra de la pobresa energètica... No és que ens volen espanyols, ens volen morts de fred.
Sona el telèfon. Responc.
– Hola Jordi, estic flipant amb el teu article.
El 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Potser és una data que queda difosa en un mar de dies mundials i al tocar d'un primer de maig que resulta molt més sonor però és un dia de reivindicació del dret a la informació.
Resulta curiós que en el moment que més deslegitimat està el sistema socioeconòmic vigent, més difícil és anar-li a la contra. Curiós però lògic. En un moment de crisi, entesa com a punt d'inflexió, tots els actors entren en lluita per a ser els més forts i aconseguir l'hegemonia perquè això els permetrà fixar les regles del joc de la següent pantalla.
La demanda judicial contra l'Ajuntament i l'EMD té diversos punts amb clarobscurs, un atzucac que hauran d'esclarir tant l'equip de govern com l'oposició. Uns tenen l'obligació de demostrar que tot s'ha fet correctament i els altres de mostrar allò que els fa pensar que hi ha hagut una presumpta irregularitat. Ho deixarem, llavors, en mans d'instàncies judicials.
Començaré l'article de cara: Des d'una perspectiva periodística m'encanta haver pogut publicar l'exclusiva del donatiu en efectiu a l'agrupació local de Ciutadans. Socialment no m'agrada tant.
Sí, hi ha gitanos que roben, que porten navalla, que trafiquen, que són violents... Hi ha suecs alts, rossos i d'ulls blaus que també. Si ens descuidem, hi ha catalans purs –descendents de la Moreneta– que també. Fins i tot hi ha alguns que roben i trafiquen sense necessitat de navalla ni violència física. Amb un càrrec públic potent o una gran empresa al seu servei tenen prou.
