La defensa d'allò públic ha de començar des dels municipis. Exigir pluralisme en els mitjans de comunicació que paguem entre tots no té sentit si n'oblidem alguns. El món no acaba a RTVE ni a la CCMA. Cugat.cat està allà, treballant cada dia i no té sentit excloure'ls del debat sobre la res publica. Este és un article per a felicitar uns companys que fan molt bé la seua faena.
Quan vaig parlar amb totes les fonts que han donat forma al reportatge en què faig una radiografia de l'educació pública santcugatenca, esperava trobar-me alguna ampliació i contextualització de les notícies que havien eixit els darrers mesos.
[Escena 1]
Dissabte al matí. Xurreria a prop del Mercat de Serraperera (Cerdanyola). Un xiquet i sa mare prenen mitja dotzena de porres asseguts a una taula. Mentre, a la barra una senyora parla amb la propietària del local i pega glops al cafè acabat de fer:
“És molt fort i això segur que no surt als mitjans”, deia un veí en el Consell de Barri del Centre-Est. Acceptarem la part de culpa que ens toca als periodistes i diré que gairebé tots els mitjans de la ciutat hem parlat de Can Barata. Suposem que el senyor volia una notícia a nivell nacional que realment provoque efectes sobre les polítiques municipals perquè els mitjans locals solament som les mosques colloneres.
Cristina Paraira, Ple del mes de juliol: “El nostre compromís expressat va ser convocar-lo [el Pacte per la Nit] al setembre però si tots estan d’acord jo els convoco la setmana que ve o aquesta mateixa setmana, no tinc cap problema”. Literal de l'acta.
El carrer Vallvidrera ja és d'asfalt. És un de tants trams de La Floresta pavimentat amb el Pla de Millora. Les màquines de Rogasa van anar, van tirar el paviment, es va assecar i cap tècnic municipal va acudir per a parlar amb els veïns. Un dels residents va aprofitar el Consell de Barri per a demanar explicacions.
Imagina que eres una persona que cobra un sou de vergonya, mig en negre i amb horaris abusius. Imagina ara que no eres un jove que encara gaudeix del suport paternal. Per posar-li més dramatisme, imagina que tens fills i, tot i aconseguir beca, encara has de fer un esforç en material escolar i roba –com creixen els xiquets!–. Vaja, imagina, per bé o per mal, que eres una unitat familiar de les més habituals a Catalunya.
Una via a l'altura de l'Estany dels Alous i un magnífic silenci fins el Ple de gener. Després de veure l'informe per a fer la connexió ferroviària entre l'estació i el Centre d'Operacions dels Ferrocarrils de la Generalitat a Rubí, l'equip de govern ha reaccionat.
Consell de Barri del Centre-Oest ple de gent. Tots els assistents al·lucinant. El districte que menys persones havia atret en la constitució del seu òrgan de participació havia esdevingut, de sobte, un referent d'implicació veïnal.
El senyor Xavi Coral estava calmat, com sempre. Els espectadors començaven a comentar la jugada via Twitter. Mas iniciava el monòleg. De sobte, el president en funcions va saltar per desempallegar-se de l'etiqueta neoliberal –oda al TINA [There is not alternative / No hi ha alternativa (al neoliberalisme)]– i, de passada, pegar un carxot metafòric a tots els partits que es van il·lusionar amb l'arribada de Tsipras al poder a Grècia.
