Jordi Pascual

Els reptes de la gentrificació verda

Feia temps que tenia clar que Sant Cugat no es podia explicar sense el concepte de gentrificació, les actuacions de l’administració que, transformant les realitats dels barris, acaben suposant un augment del valor del sòl i, en conseqüència, un risc per a les persones més vulnerables. Gairebé des de l’inici d’aquest diari volíem parlar-ne però no trobàvem la forma.

El bus barri

La Floresta i Les Planes tenen tres línies d’autobús urbà actualment, una per a cada barri i una que travessa els dos fins unir-los amb el centre. En els darrers anys hi ha hagut diverses crítiques, tot acceptant que el servei no és del tot deficitari perquè com a mínim hi ha un recorregut que uneix directament els districtes de muntanya amb el centre sense haver de fer transbordament bus-tren-bus.

El Sant Cugat que no s’exporta

Ciutat horitzontal, verda, gentrificada, excloent... La crítica al model de ciutat és coneguda. A més, té una segona cara, la de la gent que mira el poble des de fora: pijos, burgesos, rics... Sant Cugat, convertida en una caricatura de si mateixa, no només té problemes de tolerància amb qui trenca la seua imatge sinó que és incapaç d’exportar l’escletxa com a valor.

La responsabilitat era això?

El PSC ha entrat al govern “prenent responsabilitat”. No sé què pensar, supose perquè la valoració en tot cas s’ha de fer més endavant, quan es veja si hi ha petjada socialista en les polítiques municipals o tot ha quedat com una estratègia del grup de Convergència –PDECAT i Demòcrates– per a apropar-se una miqueta a la majoria absoluta.

Cinc coses que he après de Sant Cugat

Quan per Nadal torne uns dies al meu poble natal i m’allunye –relativament perquè continue fent coses– durant un parell de setmanes de la feina, me n’adone de les coses que he après a Sant Cugat. Les diferències entre un poble i l’altre i, sobretot, entendre els motius de la fisonomia de cada municipi més enllà d’una simple comparació entre els dos obre els ulls respecte d’algunes qüestions que a ambdós llocs es viuen amb normalitat.

L'emprenedoria d'elit

Persona jove, preferiblement de gènere masculí, ben vestida ja siga amb corbata o una camisa moderna i elegant amb el darrer botó per cordar, barba de dos dies, un micro d'aquells que s'enganxen a l'orella, passes lentes i suaus que acompanyen els gestos i una pantalla en què es projecta una presentació de diapositives controlada a distància tan al·legòrica com inútil.

Pàgines

Subscribe to Jordi Pascual