Visquen els gitanos

Sí, hi ha gitanos que roben, que porten navalla, que trafiquen, que són violents... Hi ha suecs alts, rossos i d'ulls blaus que també. Si ens descuidem, hi ha catalans purs –descendents de la Moreneta– que també. Fins i tot hi ha alguns que roben i trafiquen sense necessitat de navalla ni violència física. Amb un càrrec públic potent o una gran empresa al seu servei tenen prou.

Ja ho sé, no tots els polítics ni empresaris són corruptes –més faltava–, no està bé generalitzar. Mateixa regla de tres, llavors, per al poble gitano. Parle hui d'ells de la forma més oportunista possible, després del seu dia internacional. Però ho faig des del convenciment que els gitanos són un d'aquells col·lectius que no s'han lliurat del racisme, malgrat l'augment de tolerància que hem tingut els darrers anys.

Conec uns quants gitanos orgullosos de ser-ho i un expert de la seua cultura però desconec absolutament les seues tradicions i costums. Per no saber no sé ni dir una frase en caló. Des de l'absoluta ignorància és molt fàcil generar estereotips falsos i criminalitzar sectors. Quan un poble està present arreu però no és majoritari enlloc –permeteu-me la hipèrbole–, és complicat fer-lo entendre en societats acostumades de forma fal·laç a realitats “poble = nació = territori”.

Tu, que m'estàs llegint, potser tens un veí gitano però ni ho saps. Ara, quan veus alguna persona amb pinta de “xunga” pel carrer potser algun cop has pensat que era gitana. En fi, que necessitem molta pedagogia, jo el primer. Així hi haurà uns quants que veuran que els gitanos han fet alguna cosa bé més enllà de les aportacions a la rumba catalana. Només entre tots farem possible la tolerància.

Te auen saste baxtale (Salut i Llibertat!)

Notícies relacionades