El viral com a notícia

Cansa. Cansa veure titulars que deixen a mitges i que juguen amb la batalla pel clic amb suggestió. Cansa haver de llegir mil cops “el vídeo que s’ha fet viral” o “les xarxes clamen”. Cansa perquè no és periodisme. Cansa perquè després hi ha un munt de persones que tiren merda sobre el periodisme, i tenen raó. Cansa perquè, malgrat les crítiques, les estupideses virals acaben tenint molta més audiència que qualsevol altre contingut. Perquè la norma per la qual el bon periodisme no és el que ho explica abans sinó qui ho explica correctament queda en entredit.

Ho hem vist aquesta darrera setmana amb un vídeo en què un policia redueix un home al davant del mercat de Torreblanca. Ràpidament, el poc més d’un minut de gravació, que oculta d’on ve l’actuació policial, s’ha escampat com la pólvora i ha situat Sant Cugat a les principals capçaleres digitals de tot l’Estat. Moltes de les notícies només se centraven en la polèmica del vídeo, sense preguntar-se a què es devia aquella acció ni quins eren els actors implicats.

I la viralitat ha anat a la contra. L’Ajuntament va tardar massa hores a respondre, la bola ja era excessivament gran. A molta gent la seua resposta li ha semblat esperpèntica davant d’un discurs majoritari que deixa la Policia Local en molt mala situació. A Catalunya tenim molts casos d’abusos però en aquest la reducció és de manual. Pot estar més o menys justificada però l’agent no va a fer mal al ciutadà, només el va immobilitzar. El debat està, en tot cas, en la proporcionalitat de la força, que és el que no es pot valorar amb poc més d’un minut de vídeo.

Veure que l’home que és reduït té els cabells blanc i, per tant, se pressuposa que és vell, és la gota que fa vessar el got. Quan pensem en la vellesa ens ve a la ment aquell home o aquella dona venerables que, després d’una vida de sacrificis, gaudeixen d’uns darrers anys de descans. Però canta a la vista que no sempre és així, que per molt gran que siga un home no necessàriament és la passivitat i bondat en persona.

Quan he parlat amb Antoni Civis, el ciutadà reduït per l’agent al vídeo, i m’ha dit que sóc l’únic periodista que ha parlat amb ell, m’ha caigut la cara de vergonya aliena. La notícia ha recorregut Espanya, ha omplert les xarxes socials i ni tan sols es coneixia la versió de la presumpta víctima. Necessitem tornar al periodisme i deixar el pati de veïns en què les xarxes socials l’han convertit. Sinó els periodistes no servirem per a res. Ja cansa.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades