Total, açò no ho llegeix ningú

Sona el telèfon. Responc.

– Hola Jordi, estic flipant amb el teu article.

És una persona de l'àmbit de la política santcugatenca que m'ha trucat per a mostrar-me el seu desacord amb una crònica. No ho fa de forma constructiva ni esmenant els suposats errors amb documents oficials que realment ho acrediten. En fi, la seua paraula contra la meua. Em diu que mire altres mitjans perquè veja com ho han tractat, que hi ha dues coses que són mentida, que no vaig entendre res de la qüestió malgrat haver estat allà...

Si a aquesta persona li fa especial il·lusió, li diré que sóc un mal periodista, que he tergiversat la informació, que tenia tot l'interès de deixar-la malament i fins i tot que ella té el dret de trucar a un periodista a dir-li com ha de fer la seua faena. Li ho diré però continuaré acudint als llocs, explicant allò que algú no vol que s'explique –l'única forma de fer periodisme–, qüestionant el poder, contrastant la informació i, si realment he tingut un error, acceptant-lo i rectificant –com he fet amb l'esmentat article quan realment he pogut comprovar el meu error–. Si això em converteix en mal periodista, d'acord.

L'escena em va recordar a un professor de la carrera que deia que les pressions polítiques i la censura en periodisme eren un mite, que érem els periodistes els que ens autocensuràvem més que actors externs. Des que estic a elCugatenc he tingut més d'alguna reacció similar a la que explique. Per tant, o la teoria d'aquell professor ha canviat al ritme que els periodistes hem perdut drets i cada vegada estem més indefensos davant del poder o Sant Cugat és un rara avis tendint cap a mafiós. Tan de bo no siga cap de les dos. El que està clar és que el periodisme local és especialment dur per la proximitat amb les fonts.

Com aquesta és una trucada entre dues persones, no diré noms. Només que va existir. Ara, informativament és rellevant que algun polític truque a un periodista a criticar-lo pel seu treball amb exigències enlloc de voluntat resolutiva. Així que potser a la propera diré noms. Però total, és igual, perquè açò no ho llegeix ningú, o això diuen alguns per telèfon referint-se a aquest diari. Que se senta al·ludit qui vulga.

Notícies relacionades