Un titular bonic a mode de cortina de fum

Que Sant Cugat aparega com a escenari d’una immensa trama de corrupció és un maldecap fins i tot per a l’hipotètic responsable municipal de la mossegada del PAV3. Perquè, clar, no només es tracta ara de la condemna a Convergència i Millet, el perdó per prescripció a Ferrovial i la inacció per defunció davant Torrent, ara el dubte ha deixat de ser-ho i la resta de dubtes –Teyco, Complex Esportiu de Mira-sol i Cirsa-Sharp– semblen més fonamentats. Les peticions d’explicacions i de responsabilitats polítiques són sobre la taula com abans però amb una fermesa inqüestionable.

Davant d’això, Conesa s’ha vist obligada a gestionar la comunicació com ha pogut, mantenint silenci al principi, relegant una setmana les explicacions –que diu que ja ha donat en ocasions anteriors, amb la subtil diferència que ara hi ha una sentència de pel mig– per a fer-les al Ple i acabant havent de dir alguna cosa davant la premsa nacional que s’ha desplaçat a l’esmorzar anual amb el govern, aquest any aplaçat –malament li ha eixit la jugada de posposar-lo–. Tinc la sensació que davant la premsa nacional Conesa té un tracte diferent, o com a mínim força més titulars. I ho ha tornat a fer!

Quan els mitjans de comunicació hem preguntat pel cas Palau jo esperava que diguera que ja en parlaria dilluns, però no, ha explicat coses però ha pegat la volta per complet a l’argument. El punt de partida més lògic des del punt de vista dels periodistes era: “Tu, amb antics càrrecs a Convergència –no en aquell moment–, ara al PDECAT, actual alcaldessa, llavors regidora, dóna explicacions del merder que se’ns ha muntat a Sant Cugat, més encara per les peticions reiterades de l’oposició”. I això s’ha transformat en la resposta de no descartar emprendre accions legals contra Convergència i altres corruptes del PAV3.

Per a aconseguir això ha hagut de fer una àgil jugada per a passar de ser la persona que està en dubte a ser la víctima. I la volta al relat ha sigut de manual: a la sentència no apareix cap responsable municipal de la mossegada, per tant, quan l’oposició demana explicacions posa en dubte la tasca feta pels tècnics de l’Ajuntament, per tant, tant Convergència com ara l’oposició ataquen l’Ajuntament, per tant, l’Ajuntament és víctima i, per tant, com a víctima pot demanar explicacions judicials al partit i de responsabilitat a l’oposició. Patapam! Un argumentari rodó si no és perquè la primera part de l’equació parteix d’un engany: que no aparega cap responsable, no vol dir que no n’hi haja.

El titular construït per Conesa, més enllà de situar-la com a víctima, permet que s’oblide durant unes hores de les peticions d’explicacions i responsabilitats polítiques. Fins i tot aquells que minuts abans de l’esmorzar estaven exigint declaracions de l’alcaldessa, han acabat al·lucinant amb el gir dels esdeveniments, perplexitats per una política que diu que potser denuncia el seu expartit. Així, el govern ha quedat impol·lut a ulls de Catalunya a l’espera que al Ple de dilluns passe l’efecte de la til·la per a què tothom se n’adone que, malgrat tot, les peticions d’explicació de l’oposició no van contra cap treballador ni tan sols necessàriament contra l’alcaldessa. Fixa’t tu que la sentència no és ferma en funció de què ens interessa.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades