Publicitat

Teoria del desacord

Els esdeveniments de les últimes hores estan resultant anòmals. El debat parlamentari ha saltat arreu de Catalunya, d’Espanya i del món pel desacord i moments de confrontació que s’han pogut veure en el marc de sessions eternes. I també ha entrat de ple a Sant Cugat amb molta més força que les altres vegades que, en motiu de la diada, del 9N o de mocions al Ple, l’independentisme ha sigut punt de discrepància política.

Però ara els passos de l’independentisme són més ferms. El que està fent resulta una concreció del que durant els darrers cinc anys havien sigut idees vagues –allò de dir que cada diada anava a ser la darrera com a autonomia–. Això ha despertat crítiques i passions. El reglament que regula les sessions al Parlament, eixe gran desconegut fins ara, s’ha situat com un dels elements més importants del debat. El desacord polític ha estat tan gran que Catalunya Sí que es Pot (CSQP), l’artefacte fallit d’unió de les esquerres del canvi, ha volat pels aires.

Però el més significatiu del desacord és que no hi ha hagut grans sorpreses. I no es tracta només de la planificació meticulosa amb què l’independentisme partidista treballa sinó també de l’immobilisme tàctic de la resta de forces polítiques. Dóna la sensació que a una banda han tirat pel dret i l’altra no pensa fer res més que el que ja havia fet fins el moment, el que indirectament porta cinc anys alimentant el sobiranisme.

Si ho mirem en clau local, els partits que volen la independència han fet pinya, com porten fent-la des de l’inici d’allò que hem anomenat Procés –i que ara sembla que la CUP vol tirar per un barranc–. Mentre, a l’altra banda hi ha moltes bandes. Com sempre, Ciutadans i PP molt més propers a l’statu quo pel que fa a la qüestió nacional i no dubtant, si cal, d’anar als tribunals per aturar els plans independentistes. Una mica més separat, el PSC, a Sant Cugat lligat per un pacte de govern que respecta les discrepàncies nacionals, continua dient que vol un canvi en la constitució.

Al mig hi ha ICV-EUiA en ple procés de transformació cap a allò que de manera indeterminada de moment anomenarem Sant Cugat en Comú. Ells, sobiranistes des que es deien PSUC, diuen no trobar les garanties del referèndum que es proposa per a l’1 d’octubre mentre tampoc troben l’homogeneïtat en el seu electorat; d’aquí la dificultat a tancar el debat sobre si criden a la participació o no, sempre entenent el referèndum com una mobilització. Una situació que aparentment deixa a Podem, el seu company d’aventures al Parlament i al Congrés, amb les idees molt més clares, almenys segons pregona el seu portaveu català Albano Dante, que a Sant Cugat compta amb força suports tot i tenir la ramificació local del partit molt desdibuixada.

Si férem una teoria del desacord, només podríem dir que continua estàtic, potser una miqueta més hiperventilat però amb termes molt similars als que hem tingut fins ara. La resposta a les aspiracions de l’independentisme continuen sent informes del secretari de l’Ajuntament, recursos judicials, la Fiscalia i suspensions del Tribunal Constitucional a petició del govern espanyol. Ens esperen unes setmanes clau políticament que probablement ens porten al final d’un cicle, passe el que passe l’1 d’octubre. El mèrit és que malgrat la tensió política, a nivell social, per molt que alguns mitjans intenten fer-nos creure el contrari, regna molta pau i respecte.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades