La solució al 'botellón' no pot ser la policia

Aquesta setmana s'ha presentat un estudi sobre la seguretat al municipi, una mena de radiografia encarregada pel govern municipal al nou cap d'àrea, Jaume González, que esclareix alguns dubtes sobre afers de criminalitat a Sant Cugat. Encara que la premsa s'ha hagut de conformar amb prendre algunes dades dictades en roda de premsa i sense poder veure el document complet, s'evidencia en gran part que durant el darrer any s'han generat alarmes sense sentit, aquelles del titular amb clic fàcil: Un violador anda suelto. També es demostra, però, que a Sant Cugat hi ha reptes interessants a abordar.

Crida l'atenció que el govern haja posat en el paquet de la seguretat el botellón –a veure si l'Institut d'Estudis Catalans no ens treu tants diacrítics i es posa a acceptar o adaptar paraules tan habituals com aquesta–. El botellón, binge drinking i l'afartada d'alcohol, molts cops combinades amb altres substàncies, són, lamentablement, una pràctica habitual dels joves i, evidentment, representa un repte per a la seguretat, la seua i la de la resta de ciutadans.

Ara bé, deixar l'abús d'alcohol en mans dels cossos de seguretat és un error tàctic. Amb això s'ataca les derivacions d'un problema que té en primera instància un component social i de salut. Social perquè ve determinat pel context. De fet, la majoria de joves acaben bevent o consumint qualsevol altra droga perquè els seus amics també ho fan, pressió de grup se'n diu. De salut perquè un abús d'alcohol puntual pot tindre conseqüències greus immediates, com comes etílics, o a llarg termini, com la generació d'una dependència que, a més, pot ser a més d'una substància.

Situar un agent tallant un carrer i dient que no es pot beure a la via pública potser és necessari però ni de bon tros és la solució. La solució està en les altres dues potes, la social i la de salut. S'ha de fer veure als joves que es pot gaudir sense alcohol o sense abusar-ne. Quedar a fer una birra com a excusa per a xerrar, ballar o jugar al billar permet tindre relacions socials més saludables que quedar a fer moltes birres amb la finalitat de trobar-se tot i que sense tindre en compte el resultat. Parle de birres com podria parlar de licor barat de qualsevol supermercat.

És més, que siguen els cossos de seguretat, tal com diu Cristina Paraira, tinent d'alcalde de seguretat ciutadana, qui van als centres educatius a fer pedagogia, recau en el mateix error. Arriba un policia, home de l'autoritat, a dir, d'una banda, la incorrecció legislativa de consumir al carrer i sent menor –tu prohibeix una cosa a un adolescent i a veure què és el primer que et fa– i, d'altra, els riscos per a la salut –cosa que realment no és el seu àmbit.

Per a tindre una joventut sana, que sàpiga consumir de forma responsable, cal més que la policia. Ens cal desenvolupar les relacions afectives, l'autoestima i la capacitat de decidir per un mateix. És complicat fer-ho en una època de la vida en què l'acceptació social és bàsica per a l'individu però no hi ha altra manera de tindre joves crítics que sàpiguen dir que no volen beure aquella nit o que ja s'han fet un parell de copes i no en poden tolerar més.

 

Si la prevenció és principalment de la policia estem dient als adolescents, inconformistes i rebels per definició, quina és la directiu a incomplir si es vol ser acceptat pel grup. Si no hi ha més prevenció, ja només quedaran els programes d'ajut quan el problema ja és latent. Poca broma, però, amb la feina de psicòlegs i metges especialitzats en drogodependències que necessiten una capacitat d'empatia brutal per a donar a entendre a un jove que ha generat una dependència i que això cal trencar-ho. Al final, però, tot dependrà de la voluntat d'aquest.

Amb això vull dir que la solució al botellón no pot ser la policia. La responsabilitat ha de ser de l'ensenyament de valors, principalment dels pares que són l'exemple des de ben menuts. Les escoles, evidentment, han de sumar-se a la lògica. A més, sempre serà molt més efectiu el testimoni d'una persona que durant la seua vida ha tingut problemes amb l'alcohol –totes les que conec amb un nou amor per la vida i les relacions humanes que generen una empatia indubtable– que un representant de l'autoritat.

D'una banda, cal trencar l'estigma de l'alcohòlic rehabilitat. D'altra, cal entendre que l'alcoholisme ha evolucionat cap a formes molt més complexes. La forma més habitual d'alcoholisme ja no és una mena de Homer Simpson que –així literàriament– ofega les seues penes en un bar obscur de qualsevol indret d'un barri obrer. Ara l'alcoholisme naix a les raves i està barrejat amb altres drogues. Davant d'això, hem de decidir si apliquem repressió –real o simbòlica, és a dir, tallant un carrer o portant policies a instituts– o si transmetem valors.

Notícies relacionades