Sobre dones i mitjans

Quan vaig preparar l'article sobre la presència femenina als espais d'opinió dels mitjans santcugatencs, vaig començar fent el càlcul d'elCugatenc. Quan vaig acabar, em va caure la cara de vergonya que el meu mitjà –en el qual treballe però, a més, coordine la redacció– les dones representaren el 20%, el 23 si repartim un parell d'articles signats per entitats entre homes i dones. Poc després vaig veure que som quasi iguals que Cugat.cat i que tant el públic com nosaltres superem amb escreix al TOT pel que fa a representativitat femenina.

Ens hem esforçat buscant dones. No ho dic com a excusa, sinó com a crítica. Ens hem esforçat malament. És evident que als nostres espais d'opinió fixes es parla de moltes coses i, com bé diu el col·lectiu On són les dones, que va inspirar l'article, les dones, educades lamentablement en la infraconfiança en les seues capacitats, no es veuen tan acreditades com els homes per a parlar de tot. Lamentablement, això és una qüestió cultural que no podem canviar de manera immediata per a què a poc a poc les opinions femenines s'apropen al 51% que correspondria.

M'afligeix especialment perquè vam néixer com el diari crític –alternatiu en dirien alguns– amb un seguit de valors, entre els quals la igualtat de gènere. No saber predicar amb l'exemple no és agraït i ens obre a una reflexió interna, cap a un treball amb més cura per animar a les dones a opinar, tant les que tenen molta relació amb el diari com les que en tenen poca. És significatiu que de les cartes que hem rebut per a publicar com una opinió esporàdica cap és d'una dona. Portem més d'un any, cap! Això ho hem de canviar.

Convidem ja obertament a qualsevol dona a opinar, enviar-nos articles i, si es veu amb ànims, plantejar-nos un espai periòdic d'opinió com la resta que tenim a la secció Sent Cugat. Alhora, seguirem treballant i buscant persones que ens ajuden a omplir els espais d'opinió, ajustant-nos tant com puguem a la seua disponibilitat i sempre amb una mirada local.

També és una evidència que, amb una redacció masculinitzada –3 a 1, fins fa poc eren dues dones però Patricia va decidir deixar el projecte–, ens costa trobar temes que atraguen un públic femení tot i que funcionen molt bé. Només cal veure que l'article titulat Coses que vaig dir que seguiria fent un cop fos mare vs. la realitat publicat per Melina Belzunce, d'Actua, va ser la segona opinió més llegida de juliol. Ni a Miquel, ni a Xavi ni a mi se'ns haguera passat pel cap escriure d'això, segur.

Alhora, crec que es demostra una altra cosa. A diferència del que diu On són les dones, la presència femenina a les direccions no significa res. Com a feminista pense que la millor forma de defensar les dones és deixant que parlen i que arriben als càrrecs que havien estat copats per homes, evidentment. Ara, també cal que la dona que arriba a eixe càrrec tinga mirada de gènere perquè sinó tant se val que siga dona.

Pense que a elCugatenc, partint de la desigualtat de la redacció i totes les mancances que he esmentat fins a aquest punt de l'article, intentem tindre mirada de gènere i seguirem fent-ho. Oberts a crítiques i ajuts. M'agradaria que el percentatge no siga 20-23% i cresca, si no pot ser al 51%, com a mínim per damunt de 30-35%. Repte obert.

Notícies relacionades