Respirem merda

Disculpeu que siga tan escatològic però respirem merda. Que de 31 dies que té el mes de juliol hi haja 20 amb una qualitat de l'aire regular hauria de preocupar-nos. No és una grandíssima alarma perquè encara no és una gran concentració de gasos contaminants però els santcugatencs que no han marxat de vacances van haver de tragar un aire pobre durant uns quants dies.

Els efectes sobre la salut són evidents i se sumen a l'estiu als que pot provocar la calor, que alhora augmenta gràcies a la concentració de contaminants. En fi, un peix que es mossega la cua i que ens porta cap a un cercle viciós cada vegada més insostenible. Si no canviem els nostres estils de vida, de 20 passarem a 30 i cada vegada amb pitjor qualitat de l'aire.

L'aposta per la tracció elèctrica pot semblar una magnífica solució. Ho és per a no emetre gasos contaminants al lloc on se circula però en cap cas per a deixar de contaminar-nos. Si l'energia que alimenta els cotxes i autobusos elèctrics ve de plantes de petroli o carbó, doncs emetem igual només que en diferit. Ah, i si és nuclear, energia important a Catalunya, en algun lloc haurem de posar els residus. Si és prop de casa ens diran que és una oportunitat de llocs de feina, amb exposició a radiació, això sí.

Sembla que els vehicles híbrids són millor opció perquè contaminen al lloc on circulen, així no es trasllada el problema, però molt menys que els cotxes convencionals. No ens estalviem, però, l'extracció de petroli (condicionada per conflictes armats en nom de la democràcia), el pas de la refineria ni el transport del combustible d'un lloc a un altre amb el conseqüent impacte climàtic (més encara si hi ha un accident).

Només si tots els vehicles foren elèctrics i tota l'energia que els alimenta renovable es podria tindre un transport privat sostenible. Així i tot no ens llevaríem de damunt el cost ecològic que significa no parar de produir cotxes amb peces d'un munt de països diferents per a què als pocs anys acaben xafats i sense ús perquè o el cotxe ha dit prou o creiem que hi ha un molt millor. Eixes coses que té la societat de consum.

Tot plegat ha d'anar acompanyat de la voluntat de les institucions. No es tracta només de llavar-se la cara dient que hem comprat un autobús elèctric –el de Sant Cugat és d'una marca de Xina, que també té la seua conya portar-lo de tant lluny–. Allò més important és reforçar el transport públic en dos sentits: fer-lo més útil (més freqüències de pas i millors recorreguts) i més econòmic que el privat (a ser possible fent-lo més barat, no encarint el privat perquè sinó exclourem les persones amb menys recursos econòmics).

A la gent se'ns han de donar les coses fetes. Per a reduir les emissions provocades pel trànsit no només se'ns pot convèncer dient que el transport públic és més ecològic. Si continua resultant-me més fàcil, ràpid i barat agafar la moto o el cotxe, prendré el vehicle privat, més encara si l'he d'utilitzar a hores amb poca freqüència del públic o per un imprevist. Si aconseguim que la gent diga “agafe el transport públic perquè és més ràpid i barat” tindrem molt guanyat; mentrestant, maquillatge.

Notícies relacionades