Per sort diuen que Mart té aigua

Global Footprint Network és l'encarregada d'anunciar l'Earth Overshoot Day, el dia en què la Terra comença a consumir reserves després d'esgotar els recursos naturals. És el dia en què comencem a viure hipotecant les regeneracions futures. L'organització calcula la quantitat de recursos naturals que el planeta és capaç de generar durant un any -partint de l'1 de gener- i fa un seguiment del consum. Això ens dóna el simbòlic Earth Overshoot Day.

El 1970 aquest dia va arribar el 23 de desembre. Gairebé vam consumir en un any la quantitat de recursos que la Terra era capaç de regenerar. Una dècada més tard va ser el 3 de novembre. Al 1990 va ser el 13 d'octubre. Els darrers anys encara ha augmentat més. El 18 d'agost vam acabar de consumir tot el que el planeta podia renovar el 2015. Cada vegada ens apropem més a consumir en sis mesos el que la Terra pot regenerar durant dotze. D'això tots en som partícips.

Esta xifra alarmant hauria d'obrir un debat social que impregnara les decisions polítiques perquè no esdevingueren paper mullat. Les excuses de Kyoto no es poden repetir. Que Obama diga que pren un compromís per l'ecologisme mentre permet les prospeccions petrolíferes a l'Àrtic no es pot permetre. L'ecologisme que majoritàriament ha calat en les consciències -i en la consciència col·lectiva- hauria de passar seriosament a l'agenda política.

Si bé, l'ecologisme no pot funcionar en un sistema capitalista. Mentre creguem que el creixement és l'única eixida de futur -ho diu fins i tot el Thomas Piketty-, res no funcionarà. No podem basar el sistema econòmic d'un planeta finit com si el mercat i els recursos foren infinits. No podem pretendre augmentar la població i el consum sense que això tinga cap efecte sobre les nostres vides.

Vivim a un sistema estúpid que en gran part explica l'evolució d'un país en base a les seues balances comercials. Amb tot el debat independentista s'han escoltat reiteradament els arguments econòmics. Sembla que, segons qui mire, la independència o la unió pot significar una desfeta del comerç exterior. Doncs, tant de bo! Podria ser una oportunitat per crear una economia responsable.

Ara per ara tenim el valor de dir que el sistema econòmic mundial ha de tindre una gran quantitat d'importacions i d'exportacions. Molts cops rebem objectes de dubtosa utilitat fets a l'altra punta del món i amb un cost ecològic brutal. Té conya quan diuen que un producte és ecològic i ha fet 5.000km per carretera.

Ara per ara tenim una mena de creixement verd de plaques solars i vehicles elèctrics com l'autobús que s'havia de posar en marxa a Sant Cugat durant el mes de setembre i del qual, de moment, no se sap res. Òbviament aquesta és part de la solució però no podem seguir creixent com si no hi haguera fi. Hem de canviar les nostres costums perquè l'Earth Overshoot Day cada vegada tarde més a arribar o directament ni arribe. Sinó, diu la NASA que, per sort, hi ha aigua a Mart. Quan ens carreguem un planeta podem anar a per un altre.

Notícies relacionades