El pas al costat de Brugarolas

S'acabava juny i s'acabava l'estructura que el govern havia tingut fins el moment. El dia 30 es va anunciar l'enèsima modificació del cartipàs del mandat però aquest cop afectava a la vesant política. Carles Brugarolas, tinent d'alcalde d'Economia, ja és un regidor com qualsevol de l'oposició però mantenint el pacte amb Convergència. Renuncia a la tinença d'alcaldia i a qualsevol regidoria delegada –també al sou.

El govern diu que és una decisió pensada, per motius professionals, però sense tindre en compte que el següent a la llista de CiU és Xavier Cortés, actual president local d'Unió. Cortés va dir que si algú renunciava, estava disposat a entrar al consistori però no de la mà de Convergència pel trencament de la federació i el canvi de nom del grup municipal. Seria lògic que quan Brugarolas va deixar Unió i va passar a Demòcrates haguera fet un pas al costat –ara que tant de moda està això– perquè els votants van decidir un govern de CiU, no de Convergència i Demòcrates. Siga com siga, no ho va fer i ara la seua passa al costat és a mitges perquè continuarà en el Ple –per l'experiència, diu el govern.

En el seu temps en l'àrea econòmica de l'Ajuntament ha mostrat diàleg i comprensió. D'aquells polítics amb qui es pot parlar malgrat les diferències ideològiques que hi puga haver. No ho dic jo, ho diu l'oposició. Òbviament ell és un liberal convençut i aquelles coses d'augmentar la despesa social per tot arreu i reduir l'endeutament al màxim les agafa amb pinses. "Quin sentit té no endeutar-se si l'Ajuntament pot fer front a crèdits que ens permetrien fer més coses?" És la constant pregunta que es feia en les rodes de premsa en què els periodistes preguntàvem pel deute i les polítiques socials.

Ell ha estat l'home de les inversions, de l'IBI i les plusvàlues creixents, de la reducció del deute, de l'esforç per a reduir el temps de pagament als proveïdors... Aquest any amb un pressupost condicionat per un pacte amb una d'aquelles esquerres que de tant en tant criticava. Però allà es mantenia, guardant diners per a les desfetes urbanístiques de la Costa del Golf, Torre Negra i el Turó de Can Mates que han costat advocats i indemnitzacions – ah, i les expropiacions de zones verdes!–. De tant en tant també criticava el govern central – que es note que és indepe– amb allò de la regla de la despesa o del dèficit fiscal.

A l'igual que he criticat una miqueta a tots els polítics, també sé reconèixer-los. Quan jo no era més que un pipiolo –cosa que encara sóc– amb un programa a Ràdio Floresta, ell estava allà, acceptant entrevistes a una ràdio encara desconeguda amb la seua categoria de president del Consell de Barri de La Floresta. Responent a preguntes sobre el retard en la convocatòria de les reunions i les reivindicacions per a un Pla de Millora i no un antipols i antifang. Bescollades dels veïns n'ha rebut unes quantes i moltes d'elles les deixava amb un "en parlem". No sé si al final en va parlar.

Tot i les errades, probablement la del Consell de Barri de La Floresta durant el mandat passat n'és una bastant grossa, se li ha de reconèixer la capacitat d'empatia i de resposta. Amb la seua marxa del govern, es perd un tinent d'alcalde dialogant. Sense justificar les seues accions, ni menys encara les ficades de pota que haja pogut fer, calia dir-ho.

Notícies relacionades