No és una guerra contra Mayte Pérez

Sé d'algunes persones que creuen que si elCugatenc va publicar ahir un article sobre les estranyes condicions del tancament de la perruqueria de la regidora de comerç és perquè tenim una guerra personal contra ella. No els llevaré la il·lusió si volen pensar-ho, però no és cert.

Quan fa poc més d'un any vam llençar la web, ho vam fer amb la voluntat d'explicar coses que ningú explicava o de forma que ningú tractava. És l'espai, més o menys encertat, que vam veure i, amb grans dificultats per a complir-ho, hem intentat ser fidels a aquest principi marca de la casa. No tots els dies podem publicar informacions d'aquest estil ni sempre tenen la mateixa índole, però ho intentem.

A més, llavors érem conscients –i continuem sent-ho– que a elCugatenc havíem de fer una faena bàsica del periodisme, fiscalitzar el poder. Per això el cas de la perruqueria de Mayte Pérez és especialment rellevant. No només es tracta d'unes treballadores que critiquen unes condicions laborals i un acomiadament determinats, sinó que, a més, és l'empresa de l'actual regidora de comerç.

Ho hem fet amb Pérez com ho vam fer amb el donatiu en efectiu de Ciutadans o com ho vam fer amb Lluís Hosta, gerent de Promusa, quan el cas de la Plaça dels Rabassaires, el presumpte 3% santcugatenc. Cada notícia d'aquest estil té les seues conseqüències tant per als actors implicats (Pérez, Ciutadans i Hosta) com per als missatgers (nosaltres).

 

No hem dubtat en cap dels casos. Hem tingut molt clar que els havíem de publicar perquè eren fets noticiables, contrastats periodísticament i rellevants per a la ciutadania. Sabem que periodisme és dir allò que algú no vol que se sàpiga. Per això les crítiques que hem rebut després de publicar aquests articles ens motiven encara més.

Aquesta tasca estem fent-la, fins el moment, amb un projecte en vies de consolidació però encara lluny de la plena rendibilitat econòmica. Per això, per a continuar fent notícies com aquestes, et necessitem a tu, petit anunciant; a tu, subscriptor; a tu, persona que no pot pagar una subscripció però sí difondre continguts; a tu, administració que vol ajudar els mitjans sense intervindre en la seua línia editorial. Vos necessitem en les dosis exactes per a poder seguir creixent sense deure-li tant a algú com per no poder-lo qüestionar.

Notícies relacionades