Neutral serà ta mare

Ens falta molta pedagogia. Els periodistes continuem vivint rodejats de peticions d'objectivitat i neutralitat. Les coses són perquè són: estos son los datos y suyas son las conclusiones. En la taula rodona que vam organitzar dimarts a Cal Temerari amb la participació de Malarrassa, Cerdanyola Informa i Fet a Sant Feliu en vam parlar.

Jo mateix –perdoneu l'egocentrisme momentani– vaig haver de defensar la subjectivitat de la tasca periodística amb una afirmació tan senzilla com que un subjecte no pot despendre's de la seua condició i, per tant, no pot ser objectiu. Davant de l'obvietat, solament queda dir que una cosa és ser subjectiu i l'altra argumentar o fer informació-pamflet.

Però és igual. L'altre dia una persona em va dir que no ser neutrals era fer el que fa la resta ei, xavals, elCugatenc igualet que La Razón!–. He decidit declarar-li la guerra a l'objectivitat. La meua arma serà la paciència per a explicar que ser subjectiu no vol dir no ser honrat. La selecció de temes i com es tracten és criteri propi de la redacció però no implica mentir.

Ens equivoquem i encertem, tenim vivències i història, ens relacionem amb gent fora de la feina. Hem d'explicar que els professionals de la informació som persones –quin poc trellat? Hi ha molta gent que no ho té tan clar–. Fins i tot les màquines que processen informació estan programades per humans.

La subjectivitat honrada és un raonament molt estès en el gremi però de portes a enfora tenim els sants nassos de dir bajanades com esta es la noticia y así se la hemos contado. El debat estèril sobre objectivitat-subjectivitat m'esvera perquè obvia la feina ben feta i la voluntat constructiva del periodisme. Així que perdoneu la impertinència però a tots els que no baixen del burro malgrat les explicacions els dic: Neutral serà ta mare.

Disculpeu l'article en primera persona.

Notícies relacionades