Just en el model de ciutat

El final de curs ha estat marcat per un seguit de reivindicacions que topen amb el model de ciutat. Però la novetat és que no topen com fins ara. Durant anys hem tingut molts exemples de crides que han rebutjat el Sant Cugat verd com a constructor d’elit, és a dir, no tant el model com els seus efectes col·laterals. Perquè, evidentment, tots preferim parcs però quan l’abundància de parcs és un handicap per a les classes populars pels impostos i, sobretot, pel preu de l’habitatge, alguna cosa falla.

Ara, però, hem trobat el creixement de crides d’un altre estil. Ja no és el xoc frontal entre persones que, significades més o menys políticament, tenen totes les paperetes de ser votants els partits opositors al govern local. Actualment algunes de les crides venen de barris que, a priori, són vivers de vots del principal partit del govern. Però no només això, en alguns casos venen de gent que viuen a Sant Cugat atrets pel seu model, que ara veuen que trontolla.

És el cas de les crides al voltant de l’arbrat. Tots els veïns que en algun moment han aixecat la veu al voltant dels arbres –ja siga al bosc de Volpelleres o a l’Eixample Sud– no demanen espais autogestionats, ni cases de la dona ni un model d’oci alternatiu per al jovent. Al contrari, veuen que un dels valors del poble –i que a priori és molt reivindicat pel govern– està en risc. Si s’escolten els arguments dels veïns organitzats de l’Eixample Sud, hi ha la preocupació per una mena de destrucció incontrolada dels arbres.

Però no només és la Sant Cugat verda, també és la pulcra, smart i inclusiva. Només cal veure les reivindicacions del darrer Consell de Barri del Centre-Oest: veïns que critiquen la manca de manteniment, de neteja i d’accessibilitat “al darrere de l’estació”, com si la via del tren fóra una frontera. Algunes de les reivindicacions que havien sigut històricament pròpies de La Floresta i Les Planes, que sempre han tingut aquell estigma de barris oblidats i atardats respecte a la resta del municipi, estan arribant al nucli, al mateix nucli del semàfor al terra, del nou concepte de mercat, de l’intent de revolució cultural amb La Unió...

Si es mira el debat al voltant de la participació, es troba de nou el mateix element comú; veïns a priori no significats políticament per fer una oposició constant al govern que ara demanen millores en la participació i una millor comunicació per arribar a tota la ciutadania. I això ja no és cosa de La Floresta, ho hem vist recentment als Consells de Mira-sol i del Centre-Oest.

De partida això ja no significa res però representa un canvi. Què passa si les crítiques són compartides per aquella gent que no tendeix a mobilitzar-se? S’ha superat l’equador del mandat i el govern cavalca entre un escenari polític nacional que de ben segur condicionarà els propers comicis locals i una realitat al municipi que ja no només passa per les crítiques de l’oposició partidista. Tots dos elements junts poden portar una sorpresa als comicis, com ja es va veure en les darreres eleccions estatals en què ERC va ser la força més votada a Sant Cugat. Però més enllà d’aventurar-se en arriscats pronòstics electorals, és evident que l’equip de Conesa ha de saber tancar –i no en fals– alguns dels problemes que inesperadament li han sorgit sobre la taula.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades