Intentarem tornar a la normalitat

Quan la furgoneta blanca s’emportava per davant totes les persones que podia a La Rambla jo ja tenia preparat i programat el meu article setmanal, sobre la massificació turística. Quan l’escena es repetia a Cambrils ja tenia clar que, per respecte, havia de canviar l’article. Perquè, per molt que ens vulguem forçar a tornar a la normalitat, això no es fa ràpidament. Just quan escric aquest article l’alcaldessa, Mercè Conesa, ha anunciat que hi ha dos ferits santcugatencs. Falta tot just una hora i 40 minuts per als cinc minuts de silenci. Les banderes dels edificis oficials de tot l’Estat ja onegen a mig pal.

A elCugatenc mai apostem pel seguiment minut a minut, per convicció de quin tipus de periodisme volem fer i perquè tenim un equip curt que difícilment pot fer-ho. Per això ens hem limitat a repiular aquelles informacions de comptes oficials que considerem rellevants per a la ciutat. Perquè preferim fer poc i bé que molt i malament. També hem recompartit una de les entrevistes que vam fer al darrer curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau en què parlem amb el politòleg expert en terrorisme jihadista Manuel R. Torres sobre el terrorisme i l’ús de les xarxes socials. Considerem que aquesta era la nostra millor aportació.

Aquests dies hem d’agrair tots aquells periodistes que han informat com cal dins de les seues possibilitats. Els que han fet cas a les recomanacions de les autoritats i al seu codi deontològic, que no han caminat cap al sensacionalisme i que, sobretot, han fet periodisme. Gràcies especialment als que sí han pogut fer un seguiment acurat i adequat sense recórrer a imatges de les persones mortes i ferides esteses a terra, sense especulacions vagues a falta d’informacions oficials i, en definitiva, sense oblidar quina és la faena d’un periodista.

Amb la ferida encara oberta difícilment es poden dir coses més enllà del condol i la commoció però ens cal respondre ja a unes primeres reaccions errònies. Cal rebutjar tots aquells que han aprofitat l’atemptat per a fer política. Tots aquells que de forma surrealista han unit el succés a la CUP, al debat turístic, a l’independentisme i, fins i tot, a la derrota del Barça a la Supercopa. Qui ha volgut fer la seua falca política sobre temes que poc o res tenen a veure amb el terrorisme només pot ser titllat d’impresentable.

No hem d’oblidar tampoc en quines condicions el jihadisme armat ha pres força. La desestabilització d’orient, les operacions militars, el robatori dels seus recursos, l’armament de grupuscles fonamentalistes, els suports circumstancials a dictadures per interessos privats, la geopolítica i la realpolitik... Un seguit d’ingredients dignes d’una recepta suïcida participada hipòcritament per alguns d’aquells polítics que discursivament donen la benvinguda als refugiats mentre les persones moren a les fronteres d’una Europa fortificada.

Finalment, i molt més lligat a la nostra quotidianitat, no hem d’oblidar que els terroristes, per molt que atempten en nom de l’Islam, representen una ínfima part de la població musulmana. La immensa majoria de musulmans estan tant commocionats per cadascun dels atemptats –els que ací amplifiquem però pels que ignorem als països del Pròxim Orient també– com nosaltres. Una desgràcia com la de Barcelona i Cambrils només ens ha de servir per a augmentar la solidaritat, el suport mutu, la convivència i entendre i acollir aquells que fugen d’una quotidianitat transformada en atemptats continus. Intentarem tornar a la normalitat i passejar per La Rambla. Mentrestant, ens cal molta consciència.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades