Si la informació és un dret, exercim-lo

El 3 de maig se celebra el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa. Potser és una data que queda difosa en un mar de dies mundials i al tocar d'un primer de maig que resulta molt més sonor però és un dia de reivindicació del dret a la informació. Enguany un grup d'entitats, entre elles el Sindicat de Periodistes de Catalunya de la qual forme part, han fet un manifest reivindicant la informació com un dret i exigint cinc actuacions concretes: el reconeixement de la informació com un dret fonamental, la creació d'una autoritat independent que faça efectiu el dret a rebre informació veraç, que les administracions complisquen la legislació dels mitjans del Tercer Sector, que es derogue la Llei Mordassa i fer normatives per a evitar la concentració mediàtica.

En un moment en què el periodisme està considerada pels ciutadans la professió pitjor valorada podeu pensar que no mereix la pena fer cas a aquest manifest però el que intenta tota la colla de gent que hi ha darrere és ressuscitar “el mejor oficio del mundo” en paraules de Gabriel García Márquez. Això ho fan –ho fem– en un escenari advers, en què Unidad Editorial ha anunciat un ERO, Prisa ha començat a censurar periodistes, la CCMA demana presó per a un treballador i les alternatives fem un esforç boig per a consolidar-nos però encara no tenim l'estabilitat necessària.

Ara bé, el manifest va un pas més enllà de la revindicació laboral i professional interna del periodisme. Diu que si la informació és un dret, qualsevol ciutadà té dret a exercir-lo. Això està recollit a la Constitució però, amb la superdemocràcia que tenim, el text constitucional ha servit per a desenvolupar lleis diverses, moltes d'elles amb una visió molt conservadora, i deixar de banda les oportunitats que donava en l'aprofundiment en drets socials interessants com el de la informació o el de l'habitatge. La propietat privada ha pesat més en la balança.

Dir que la informació és un dret és dir que qualsevol ciutadà o col·lectiu té dret a dir la seua i, per tant, és una font d'informació. Tant de bo els col·lectius socials tingueren les eines per a desenvolupar els seus propis mitjans de comunicació. Gràcies a internet i les xarxes ho tenen bastant, però encara s'hi pot fer més. Tal vegada, quan tothom siga una veu, el periodisme recuperarà la seua tasca de triatge, treball, contrastació i jerarquització de la informació perquè a la ciutadania no es perda en un mar d'ímputs informatius –que a dia de hui ja és molt gran–. Llavors, el periodisme fast-food gairebé copy-paste que ens ofega deixarà de ser rendible i els periodistes ens posarem a fer periodisme.

Notícies relacionades