La ideologia del discurs

Quan es desenvolupa algun projecte, es fa amb una base ideològica. El discurs que l’explica és una pota més d’aquesta ideologia. Per això, depèn qui impulse projectes d’economia social parla d’emprenedoria i meritocràcia –normalment carregades d’anglicismes– i hi ha qui parla de superar les lògiques del lliure mercat. I per això normalment els proentrepeneurs no parlen d’economia solidària perquè és la passa més enllà que realment entra en conflicte amb el capitalisme. Per tant, no, el discurs no és neutre, i no, tampoc les accions ho són, encara que ho vulguen semblar.

Divendres 19 de maig per la vesprada. L’alcaldessa, Mercè Conesa, es prepara per a fer la seua part de discurs en la presentació de les activitats del centenari de l’arribada del tren a Sant Cugat. “La Catalunya del segle XXI ha de ser la que no tenia por, la dels emprenedors, l’enginyeria...”, etziba. Es refereix a aquella Catalunya que amb fons estrangers va desenvolupar el tren, en el marc d’una burgesia creixent, la mateixa contra la qual lluitava el moviment obrer, la mateixa contra la qual es van alçar els rabassaires santcugatencs.

Però per a Conesa “eren homes lliures”, sense especificar si ho eren tots els catalans o només els barons amb diners aconseguits sobre el treball aliè. Aquesta gent va fer possible la Mancomunitat, el tren, la transformació de les escoles... i “una societat madura és la que sap reconèixer el progrés”. La socialització dels mitjans de producció amb la creació de cooperatives en temps de la república és progrés? Per què això no ho recorda Conesa quan parla del futur de Catalunya? Ideologia.

Tres dies més tard de l’acte sobre el ferrocarril es presenta el nou Pla Director de Música Clàssica. Conesa diu que es treballa des de baix, tot i que l’impulsor és el Patronat Municipal d’Educació (PME). Les converses dels tècnics amb les entitats són suficients per a dir que un projecte és “des de baix”. Ideologia. Alhora, en el gran intent de ressuscitar la música clàssica no es fa ni un esment a l’elit que la va utilitzar en el seu moment com a espai de socialització i distinció, el que indirectament va fer que el poble s’apartara deixant aquest estil com una ostentositat, una caricatura d’allò que representen les elits i que, malgrat els canvis, continua ben present a l’imaginari col·lectiu. Ideologia.

El dia després es presenta el projecte d’Ateneus Cooperatius. Comença parlant l’economista Arcadi Oliveres amb una crítica al capitalisme com a sistema que provoca desigualtats creixents. Després –m’expliquen alguns dels assistents– la tinenta d’alcalde de Promoció Econòmica, Joana Barbany, no fa ni un esment al capitalisme i ni tan sols a l’economia solidària. És massa subversiu fer-ho? Ideologia.

Un dia més tard s’entreguen els premis Vázquez Montalbán als millors treballs de recerca fets per estudiants de la ciutat. A l’acte es fa referència a la lluita política del periodista des del PSUC i ICV i la presidenta de la Coordinadora d’AMPAs, Carme Roca, posa en valor la tasca feta des dels centres públics malgrat les dificultats que, diu, posa l’administració. La regidora d’Educació, Esther Salat, no diu res ni del caràcter reivindicatiu del personatge que dóna nom als premis ni de la reflexió que Roca ha fet uns pocs minuts abans. Es limita a agrair la tasca dels organitzadors, participants i professorat i destacar l’“esperit crític i qualitat dels treballs”. Per què? Ideologia.

Estem rodejats de mostres d’ideologia que no compresa com a tal van calant en molta gent. Ens cal mirar tots els discursos –també aquest article– críticament i pensar qui ho escriu o diu i què busca. La priorització de temes, què i com es diu, és una de les mostres més grans d’ideologia i per això no se’ns pot oblidar. Hem de ser crítics amb tot el que es diu perquè pot estar normalitzant, justificant, obviant o rellogant alguns temes que ens la nostra escala de valors són importantíssims. I per què explique tot això en aquest article? Ideologia.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades