Eclipsant els motius polítics de La Xesca

Quan fa just una setmana un grup de joves va fer pública l’ocupació d’un edifici a l’avinguda Cerdanyola amb la voluntat de convertir els baixos en un casal jove autogestionat, volien evidenciar que, des del seu punt de vista, hi ha una clara mancança d’espais per al jovent a la ciutat. L’exemple més flagrant és que l’històric Casal de Joves de Torreblanca ja no és de joves només i, tal com es pot veure al lloc web de l’Ajuntament, “ha encetat una nova etapa, obrint les seves portes a ciutadans i ciutadanes de totes les edats, esdevenint un centre cultural polivalent de Sant Cugat”. Es manté, això sí, una Oh!ficina Jove – escrit així, sí, com si escriure malament o amb símbols estranys et convertira de sobte en jove – però lluny de ser l’espai de i per als joves que demanen els activistes de La Xesca.

És evident que joves hi ha de tot tipus. Hi ha qui vol un casal autogestionat, hi ha qui es queda a casa en una bombolla pròpia i hi ha qui vol només carrer. També és cert que, amb una perspectiva d’esquerres crítica amb l’especulació i el capitalisme, els joves que han saltat a la llum pública com una forma de despertar-nos del calorós agost no poden aconseguir el vist i plau de tots els col·lectius joves. Per exemple, el PP, amb joventuts actives a la ciutat, ja ha tret un comunicat criticant l’ocupació i apuntant al govern com a culpable dels “problemes de convivència”. Les JERC – per no buscar l’extrem més llunyà –, a diferència d’Arran, no s’ha sumat ni apartat de l’acció a les xarxes ni amb cap comunicat. Sí que ha parlat Ferran Villaseñor, regidor d’ERC-MES, convidant els activistes a participar en el Pla de Millora del barri del Monestir, i Lluc Cahís en un article dient que, des del respecte, les JERC mantenen la seva lluita diferenciada.

Aquest enteranyinament polític a poc a poc va allunyant el punt de debat principal. Fins i tot el PSC ha emès un altre comunicat dient que la manca d’espais no justifica una ocupació. De tal manera que, a data de redacció d’este article, només la CUP i ICV-EUiA, dels partits amb representació, n’han donat un suport explícit. S’entra llavors en debats, edulcorats per cada actor polític al seu gust, sobre si hi ha prou seguretat a Sant Cugat, si l’ocupació es pot justificar o no i, fins i tot, si pot alterar la convivència.

El govern, per suposat, no s’ha quedat al marge. Davant d’uns xavals que els diuen que hi ha una manca d’equipaments juvenils i que volen tindre més incidència en la gestió d’aquestos, contesta que l’edifici que han ocupat no és segur. Tu m’assenyales el Sol i jo et mire el dit. Evidentment, els polítics que manen en esta ciutat no tenen cap problema de comprensió, sinó que volen eclipsar la part crítica perquè ells no consideren que fan les coses malament en matèria de joventut. De fet, la pròpia Carmela Fortuny en categoria d’alcaldessa accidental va dir a elCugatenc que “són moltes les entitats que comptem amb espais per desenvolupar les seves activitats, també les juvenils”. Enceten així altres debats per a què allò que els joves volien evidenciar vaja perdent-se en un mar d’arguments i contra arguments que poc tenen a veure amb el nucli de la seua reivindicació.

Recorda de certa manera al que va passar a Gràcia amb el Banc Expropiat. En el moment que hi va haver ús de la violència, el debat sobre l’autogestió i el veïnatge des de casals no dependents de l’Ajuntament es va perdre. Les imatges dels mossos repartint porrades, activistes a corredisses i contenidors i cotxes bolcats els va servir per aparèixer a la llum pública amb una força impressionant. Ara, evidentment, els va anar a la contra. Per això, per sort, cada vegada menys moviments aposten per la violència – tot i que se’n podria obrir un debat sobre quina justificació té i quin és el límit; no és el mateix trencar un vidre o cremar un contenidor que tirar-li una pedrada a algú o agafar un pal i començar a repartir –. Menys mal que La Xesca ha nascut pacífica.

Recomane este article de Sergi Picazo a Crític sobre l’assumpte de Gràcia.

A mesura que els mitjans reproduïm els arguments adjacents, sobre si l’ocupació està justificada o no, si l’edifici és segur o no, si hi ha mancança de convivència o no, anem fomentant aquest desviament. Que hi haja o no espais per als joves comença a desaparèixer darrere d’una cortina de problemes relacionats.

A més, també és curiós que es tracten totes les ocupacions per igual. No és el mateix ocupar un edifici buit d’una entitat bancària – que a més, segons el govern, hauria d’haver fet alguna actuació per a garantir la seguretat, tot suposant que el que diu l’Ajuntament siga cert i no només l’estratègia per a amagar les reivindicacions de La Xesca – que anar a la propietat en ús de qualsevol persona.

Recomane este article d’Enric Prat a El País sobre per què s’ocupa.

Queda clara una cosa, això sí, la sacrosanta Constitució, tots els partits que s’emparen en ella i els que aspiren a un estat de dret similar al que tenim reconeixen la propietat privada com un dret bàsic – això d’acceptar una economia de mercat amb els pactes de la Transició per a evitar tornar al franquisme o caminar cap a la URSS –. Lamentablement, s’ha desenvolupat més la protecció d’aquesta propietat que altres drets socials fins arribar a l’absurd de prioritzar la propietat privada d’un lloc buit i d’un banc amb un munt d’altres propietats buides que la creació d’un espai autogestionat i d’apoderament i veïnatge per al jovent.

Com a reflexió final, recomane este programa .Cat de TV3 sobre el conflicte de Gràcia en què es va parlar de violència i visualització als mitjans, ocupacions i propietat privada; això sí, sense oblidar-me de la reivindicació principal de La Xesca.

Notícies relacionades