Dia sense alcohol, una oportunitat perduda

15 de novembre, dia sense alcohol. Potser poca gent ho sap però allà està. Figura al nostre calendari de commemoracions i dies internacionals com una data més però ben important tenint en compte tots els problemes que provoca l’alcohol, des del desenvolupament d’una addicció fins a accidents de trànsit. Tot i el nom de la jornada, no es tracta d’una reivindicació dels abstemis sinó de conscienciar dels problemes que causa aquesta droga, fomentar la reducció del consum i, sobretot, fer que la gent siga conscient dels perills que corre, especialment en els grups de risc més clars, joves –els pot afectar al desenvolupament– i embarassades –pot acabar amb una síndrome alcohòlica fetal–, sobretot.

Els “dies de...” com a concepte sempre són absurds però representen l’excusa per a obrir un debat i reflexió pública durant unes poques hores que permeta visibilitzar un assumpte que la resta de l’any queda amagat darrere de la voràgine informativa de temes presumptament més rellevants. Però no només això, els “dies de...” són una magnifica oportunitat per a abordar problemàtiques latents o aprofundir en la temàtica en aquells llocs on el grup de risc és especialment substancial. El 15N era un dia per a dir: “Ei, jove, si abuses de l’alcohol pots posar en risc el teu desenvolupament físic i exposar-te a situacions de risc”. Però no, això no es va fer.

A Sant Cugat el dia sense alcohol va passar sense pena ni glòria. Ni un acte al carrer ni una conferència –ni el dia 15 ni aquest cap de setmana si es preferia fer en dies de descans–. És evident que l’Ajuntament no és aliè totalment, actua sobretot a través del programa 1 segon de la Generalitat i també té atencions als joves. Però és un error garrafal centrar els esforços als col·legis i instituts o atendre personalment només quan la pilota és tan grossa que cal un ajut especialitzat –accions que, òbviament, no es poden deixar de banda–. Sant Cugat ha perdut una oportunitat.

El dia sense alcohol era l’excusa per a parlar de tu a tu als joves però també a les seues famílies. Perquè està molt bé explicar-li a un adolescent que ha de controlar-se quan beu amb mil argumentacions diferents –des de la legislació a la salut–, tot i que cal veure l’efecte en funció de qui, com i de quina manera ho explica, però també han de ser partícips les famílies. Com han d’actuar si temen que el seu fill abusa de l’alcohol –sol o amb altres substàncies–? I si ho saben segur? On acudir? Com expliquem als nostres fills què significa un consum responsable abans que es vegen immersos en la pressió de grup? Com podem ser realment convincents competint contra anuncis de cerveses en què beure sembla transportar-te a un paradís hawaià?

Les xifres demogràfiques de la ciutat demostren que som una ciutat especialment jove i, per a postres, amb un repte de gestió de l’oci d’aquesta franja d’edat. Els veïns es queixen del botellón i segurament ploren quan algun menor es juga la vida caient en un coma etílic. Tanquem un carrer amb una tanca per a evitar el binge drinking i ens escandalitzem quan a festes pensades per a menors acaben colant-se llaunes de cervesa i botelles de vodka barat. Tenim raó, la gestió de l’oci juvenil és un repte i més encara tenint en compte el consum de drogues però és profundament cínic escandalitzar-nos un moment i posar la policia com a remei mentre desaprofitem oportunitats com el dia sense alcohol.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades