Club de cànnabis a Can Magí o com no gestionar un conflicte

Tant els veïns com els membres de l'associació Canem Mil·lenari tenen la seua versió dels fets. Totes dues bandes tenen arguments. Totes dues bandes tenen raó en molts aspectes. Ningú nega o defensa una idea per fotre a un altre -espere. En tot cas, ho fa per convicció de la seua pròpia idea. El problema a Can Magí no és el club de cànnabis, ni els veïns, ni els membres de l'associació ni els porros.

A Can Magí es va gestar un problema de convivència entre una gent que vol fer una pràctica legal i uns veïns que volen viure en tranquil·litat. Tot és legítim, entenedor i lògic. El gran problema no és que hi haja diferents versions sobre un tema sinó deixar que les diferències cresquen tant que acaben sent ingestionables. És desagradable per als veïns i per als consumidors de cànnabis -alguns són veïns, tampoc ho oblidem.

L'equip de govern va actuar malament. Les queixes de l'Associació de Veïns de Can Magí es van traduir immediatament en una aturada de la concessió de llicències, en un pal per al club, en una semi-permissivitat i, finalment, en un tancament via decret i amb la policia pel mig. L'equip de govern va prendre partit per una de les bandes. Va decidir que una associació de veïns tenia més a dir que una associació cannàbica. Deia Joan Puigdomènech que era per representar el conjunt del barri.

Els polítics expliquen que l'associació ha incomplit alguns decrets. També fan referència a les actes policials. En definitiva, el que es podria entendre com a desobediència i reivindicació davant d'una acció de govern considerada injusta pels consumidors, inclús de coacció, ha estat criminalitzat a nivell institucional. Un control policial continu no calma els ànims, una ordre de tancament tampoc.

D'altra banda, els veïns estaven en el seu dret d'exigir el compliment de la llei si pensaven que no s'estava fent. De fet, un bon ciutadà ha de demanar solucions a problemes concrets. Ara bé, l'enfrontament va pujar de to i va acabar sent gairebé una cosa personal -per part de les dues bandes. Només cal veure les audiències públiques dels darrers dos Plens municipals. Monotemàtiques i amb els mateixos actors recriminant-se mútuament.

Arribats a aquest punt, potser el tancament ha sigut una bona opció. Es trenca el problema d'arrel -momentàniament- però es fa en benefici d'una de les parts. El cas és que no s'hauria d'haver arribat a aquest punt. L'equip de govern no hauria d'haver permès el nivell d'enfrontament que hi ha hagut entre dues opcions legítimes i probablement compatibles. L'Ajuntament com a institució democràtica hauria d'haver fomentat un debat entre les parts i consensuar una solució, no alinear-se a cap banda. Haver acudit a reunions i assemblees de tots dos col·lectius.

De fet, a proposta inicial de Ciutadans, l'Ajuntament impulsarà un grup de treball per regular els clubs de cànnabis a la ciutat. Ho farà amb totes les parts, experts i representants polítics. Si l'actitud de l'equip de govern és la mateixa, el grup de treball està abocat al fracàs. Ara bé, sembla, per la forma com està pensat, que realment serà un espai de contraposició d'idees i d'arguments de diferents àmbits. Destaca la presència d'experts amb arguments de valor. Salvant les distàncies, l'equip de govern hauria d'haver fet un “grup de treball” per tractar el cas de Can Magí.

Notícies relacionades