Els butlletins dels Consells de Barri sí són ferramentes polítiques

Consell de Barri de Mira-sol. La presidenta, Carmela Fortuny, explica que, com a la resta de districtes, començarà a editar-se un butlletí municipal amb informacions de l'àmbit que es repartirà per les cases dels veïns. Proposa, a més, una magnífica pensada, fer un consell editor en què participen les entitats. A la pantalla es projecta una portada fictícia de com podria ser el primer número, amb una foto d'un xiquet regant al flamant nou hort comunitari.

Alguns assistents comencen a preguntar per quin marge de maniobra tindrà el consell editor. Es podran posar crítiques? Hi haurà alguna mena de censura? Què ha d'aparèixer i què no? Dubtes raonables fins que arriba la pregunta clau: Com ho hem de fer per a què no esdevinga propaganda del govern? I llavors Fortuny respon: “El butlletí no és una eina política”. S'equivoca, no sé si innocentment o de forma voluntària.

Un butlletí d'un Consell de Barri és una eina política. Ho és per raons diverses. D'una banda, i potser la més òbvia, perquè la política no és només la crítica mútua entre actors polítics – ja siguen partits, entitats, persones a títol individual, administracions....–, sinó que també és el que fan les administracions en nom del servei públic, ja siga bo o dolent. Anunciar què fa una administració és política.

D'altra, i potser més interessant, perquè permetre un tipus de contingut o un altre i concebre un butlletí d'una manera o una altra es fa en base a un objectiu i aquest objectiu és política. Dir “oh, mira quines coses més xules fa l'Ajuntament (feat. govern)” és propaganda política, i bastant partidista si es para a pensar. No parlar dels problemes –exemple de la brutícia a les rieres per dir-ne un– fins que l'administració actua per a solucionar-los, és invisibilitzar-los fins que algú es penja una medalla.

Per tant, no, senyora Fortuny, no es pot fer un butlletí que no siga una ferramenta política. Tots els actors comunicatius som, com a actors comunicatius, actors polítics. Ho som perquè amb la nostra construcció discursiva enfoquem realitats diferents que, intencionadament o no, beneficien a uns i no a uns altres. Que una cosa s'explique neutralment –de manera asèptica, diria jo– perquè és un fet fet per l'administració, no significa no ser una ferramenta política.

Per això de vegades a elCugatenc publiquem informacions extretes de documents oficials que molesten tant i per això al govern destaqueu unes informacions oficials i no unes altres. És normal, fins i tot sa, però no ens podem amagar en una cortina de neutralitat –“no eina política”– perquè ens enganyem a nosaltres i als ciutadans.

Hi ha actors comunicatius i polítics, valga la redundància, que ho acceptem i fins i tot fem joc. Hi ha altres que ho amaguen davant d'una cortina d'aparent neutralitat. Em tem que es deu a un motiu de base, la seua actuació com a actor polític respon més a una pràctica mercenària al servei d'algú en concret que a una lògica comunicativa que accepta que per ella mateixa té efectes polítics.

Notícies relacionades