És una bombolla, és Sant Cugat o què ens passa amb la construcció?

Està clar que quan s’ix d’un pou, cal ascendir. Per tant, si la crisi és el pou, l’eixida de la crisi és un ascens. El dubte està en quan el nou ascens ha esdevingut un salt que ens pot tornar a clavar en un altre pou. Amb això, només ens queda preguntar-nos si el sector de la construcció està eixint de la crisi o està creant una nova bombolla.

De partida, les xifres de les liquidacions del pressupost de l’Ajuntament del 2016 i del compte general de l’EMD de Valldoreix, també del 2016, deixen clara una cosa: els ingressos que les administracions locals perceben per construcció i compravenda d’immobles no paren de créixer. A Sant Cugat l’Impost sobre Construccions, Instal·lacions i Obres (ICIO) ha crescut en quatre milions entre el 2015 i el 2016, quan s’han obtingut uns ingressos de 5 milions d’euros en aquest concepte. Cal considerar que en els darrers anys gairebé no es passava del milió. Alhora, les llicències urbanístiques han superat l’1,3 milions, una altra xifra rècord comparat amb el darrer quinquenni.

Tal com vam explicar quan es va liquidar el pressupost de l’any passat, l’augment estratosfèric d’ingressos per construccions ha arribat a compensar més d’un quart de la rebaixa de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) que es va aplicar al 2016. Tot i així, la liquidació del pressupost superava amb escreix les anteriors i fins i tot la previsió pressupostària del 2017 –tot i que el govern acostuma a ser prudent per a evitar emportar-se sorpreses.

Si es mira Valldoreix, els ingressos directes de l’EMD, que bàsicament són plusvàlues (Impost sobre l’Increment del Valor del Terreny de Naturalesa Urbana, IVTNU) i ICIO per les competències que té atorgades, s’han disparat per setè any consecutiu fins marcar un rècord històric de més 2,2 milions. Abans de l’esclat de la bombolla immobiliària (liquidació del 2006) tot just van arribat a 1,78 milions.

En la nostra quotidianitat veiem com les grues comencen a ser, de nou, un element més de l’skyline santcugatenc, especialment a Volpelleres i l’extensió del Parc Central cap al Turó de Can Mates. És això el símptoma visual d’una nova bombolla? Segurament la resposta no la tindrem fins que revisem la liquidació del pressupost vigent allà pel primer trimestre del 2018 però, com a mínim, és una possibilitat a tindre en compte.

De fet, si es miren les actes dels Plens municipals del curs polític que hem deixat darrere, hi ha hagut diverses modificacions urbanístiques amb la voluntat de l’arribada de nous edificis. Des de l’adaptació de volumetries al voltant de la plaça del Xic a la modificació de l’estudi de detall d’una parcel·la al tocar del futur mercat de Volpelleres. De fet, aquest tràmit, el darrer aprovat, és significatiu perquè, segons el govern, el que fa és moure la ubicació d’un tram del nou edifici per no afectar al del costat. Si bé, quan es miren els renders, es veu clarament que no es vol afectar a la piscina de l’edifici del costat perquè no quede l’edifici massa a prop –i projecte la seua ombra sobre la zona comunitària–. Evidentment, la nova construcció, de Solvia, seguirà el model tant santcugatenc de tindre piscina comunitària.

Tots aquests elements que a priori indicarien l’aprofundiment de l’elitització i l’inici d’una nova bombolla, topen amb una ciutat que, malgrat tindre alguns edificis buits, no para d’acollir nova població. És a dir, a diferència de la bombolla estàndard, aquesta respon a unes necessitats de la població atreta per Sant Cugat –i segurament pel seu model de ciutat–. La demanda i el model verd generen un encariment del sòl que també acaba arribant al lloguer.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades