Autogestió, l’escletxa

Segons el marxisme, l’estat no és més que una forma de dominació de la burgesia. És per això que per a molts pensadors d’esquerres l’aplicació del comunisme hauria de significar la desaparició d’aquest estat després d’una etapa de socialisme que serviria, entre d’altres coses, per a socialitzar la producció –començant per la nacionalització quan l’estructura estatal encara té força–. Després de matar a més d’un activista amb una reducció de la teoria tan gran i haver despertat alguna crítica –o això espere– entre els comunistes i postcapitalistes que creuen que es pot abandonar el capitalisme mantenint les estructures estatals pròpies de les democràcies liberals, em propose agafar l’element més bàsic de la teoria (estat burgés = màquina de dominació burgesa) per a fer un paral·lelisme a nivell local.

La setmana passada, ja és ben sabut, uns activistes van ocupar un edifici per a fer un casal autogestionat pel jovent als baixos. Així naixia La Xesca, com un lloc que vol evidenciar la manca d’espais per al jovent i, alhora, trencar amb les imposicions –vinga, li direm intents d’alienació– que puguen arribar de l’administració per a seguir un model de ciutat determinat. Seguint amb el símil, La Xesca expropia la capacitat d’incidència de l’administració. Encara que aquesta, en un marc legislatiu determinat, pot apel·lar a la propietat privada i demanar que els propietaris denuncien, no podrà dir als joves què fer –o no es podrà imposar–. La terra per a qui la treballa, dirien alguns, que és la màxima expressió de demanar la propietat i gestió col·lectiva per a qui genera la riquesa (en aquest cas no econòmica però sí cultural, per exemple). L’autogestió és una escletxa enmig del sistema.

Probablement es veu encara millor a la inversa. Aquesta setmana elCugatenc ha publicat els diners municipals derivats de convenis que reben algunes entitats culturals de la ciutat. Hi ha el supòsit que aquestes entitats es podrien veure condicionades d’ara endavant. Probablement no és tant que l’administració els obligue a fer unes accions determinades sinó que estes tenen por de fer alguna cosa que els talle rebre un substent imprescindible. Aquesta institucionalització de la cultura no necessàriament sempre és negativa ni evident en l’oferta cultural però és un element més del món de la cultura. Només cal veure com la Nova Cançó va ser assassinada quan, amb la democràcia, els partits abans clandestins i ara en el poder ja no s’interessaven per la cançó antifranquista.

Així, l’estat burgés, diga-li administració local quan parlem de subvencions a entitats, pot tindre la capacitat de fer al seu gust la ciutat. Si jo tinc un model de poble tranquil, catalanista i cultureta hipster, doncs no finançaré col·lectius que em volen fer concerts de heavy metal. Per això l’autogestió molesta tant, perquè trenca els esquemes. Llavors entra en escena la pressió, i en alguns casos repressió. L’estat burgés, àlies administració local en aquest cas, com a maquina de dominació emprant majors o menors graus de violència física o simbòlica per a tapar l’escletxa. Però allò important, és que existeix l’escletxa.

 

Notícies relacionades