Publicitat

Aquí són les dones (o almenys més que fa uns mesos)

Quan el col·lectiu On són les dones va aparèixer públicament l’estiu passat fent un cop sobre la taula davant d’una alarmant infrarrepresentació femenina als mitjans de comunicació catalans, a elCugatenc vam fer l’exercici d’analitzar la presència de la dona als espais d’opinió dels principals mitjans digitals de la ciutat. El resultat va ser –amb una anàlisi dels articles publicats durant el mes precedent– que el TOT Sant Cugat era el mitjà més desigual amb un 18,05% de signatures femenines. Cugat.cat esdevenia el portal web menys desigual amb un 23,52% de presència femenina. elCugatenc tenia un 20,58%, si bé amb un parell d’articles signats com a entitats que si es repartien equitativament entre homes i dones acabava amb el mateix percentatge que el mitjà públic. En definitiva, percentatges similars amb una escletxa de gènere inqüestionable.

Em va caure la cara de vergonya. Així ho vaig dir en un article. Des de llavors hem fet un gran esforç per a introduir dones i fomentar que els joves tingueren més presència, ja que també ens vam adonar que teníem molta gent adulta i gran però poc jovent al nostre espai de Sent Cugat. En aquell article em vaig marcar l’objectiu de buscar la igualtat però, sabent que seria difícil, vaig proposar un percentatge de signatures femenines d’entre un 30 i un 35%. Ara, poc més de mig any després d’aquell compromís podem dir que elCugatenc ha guanyat en igualtat i, analitzant tots els articles publicats al març, un 40% estaven signats per dones, un 57% per homes i el 3% restant per entitats. Les xifres inclouen els articles d’opinadors habituals i d’articles que ens han enviat de forma esporàdica, com vam fer en l’anàlisi de l’estiu.

Si mirem el conjunt d’opinadors que té el diari de forma habitual –només comptant els que actualment encara escriuen o tenen el compromís de fer-ho, ja que hi ha hagut altes i baixes–, trobem vuit homes, vuit dones i tres entitats –comptant com a tal les col·laboracions literàries que venen d’un grup de creació literària–, dues de les quals de moment només han enviat articles de dones i l’altra signada com a associació. Si bé, per una qüestió de disponibilitat, la freqüència de publicació no és igual per a tothom i això genera la desigualtat si es compta el nombre total d’articles publicats.

Les dificultats que ens hem trobat eren les que ja apuntava en l’article d’estiu. D’una banda, la majoria dels articles que rebem en forma de carta per a publicar puntualment són d’homes. D’altra, les dones acostumen a tindre menys disponibilitat en la publicació d’articles potser, i m’aventure al dir-ho, perquè s’encarreguen majoritàriament també de tasques reproductives. A més, nosaltres som un diari local que no podem retribuir les col·laboracions i, per tant, qui ens escriu ho fa de forma altruista, el que dificulta encara més la incorporació de noves firmes.

Amb les noves dones hem aconseguit que es parle més de gènere, fins i tot amb un espai fet per Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola, sobre violència de gènere en primera persona. Però també hem aconseguit, i potser és més important, que es tracten temes més quotidians o d’actualitat des de la perspectiva de les dones. En aquest sentit, a la redacció el percentatge entre homes i dones també ha canviat ja que Xavier Boix ja no participa del dia a dia del diari i la relació queda amb dos homes i una dona.

Tot això no significa que ja ens despreocupem, al contrari. Despreocupar-nos en portaria novament a la desigualtat perquè la tendència, per una qüestió de com s’ha construït la nostra societat, sempre és cap a una major presència dels homes. Ara bé, amb un 40%, que pot variar en funció del mes ja que de tant en tant algun opinador pot fallar i decantar la balança cap a una banda o l’altra –al març, per exemple, dues opinions de dones que teníem previstes no les vam poder publicar perquè no van poder enviar-nos l’article–, podem respirar més tranquils. Ara ja sense una fita concreta, hem d’apropar-nos al 51%. Aprofite per a donar les gràcies a totes les dones que ens han oferit o han acceptat l’oferiment d’escriure al diari.

Jordi Pascual, periodista i cap de redacció d'elCugatenc

Notícies relacionades