Aprofitem Hospital General per a encetar el debat sobre el model sanitari

Dia de bojos. Dues rodes de premsa –una d'ERC-MES i una del PP– sobre l'Hospital General convocades després de mesos d'informacions, declaracions i mocions sobre el tema. Va el senyor Antoni Comín i de bon matí a Catalunya Ràdio solta la bomba, la Generalitat potser compra l'hospital per 55 milions. Comunicats, opinions, Twitters, periodistes buscant declaracions com a bojos...

Tot i l'acceleració de divendres, a la pràctica l'assumpte ha canviat poc. Quirón Salud diu que no ha rebut cap proposta en ferm i, almenys de moment, tot queda com una declaració a un mitjà. Dir que es comprarà l'Hospital General i que Sant Cugat tindrà al seu terme municipal un hospital públic de referència és una cosa, fer-ho és una altra. Però la política –realpolitik dirien alguns– és així; quan apliques el que has dit, trobes traves. De fet, deixant el centre fora del Siscat Comín va trobar traves fins i tot dins de Junts pel Sí.

Alhora, aspirar a tindre un centre públic de referència i parlar de l'Hospital General com a aspirant a això, ja siga via compra o via externalització de serveis de la pública, ens sona, sempre ha pul·lulat en l'ambient polític. Clar, ara va Comín i ho planteja com “o fora del Siscat o públic” i ja la cosa sona molt més ferma malgrat no tindre pla tancat.

De fet, després de tot, dilluns tindrem declaracions de Conesa –divendres no les podia fer perquè estava tornant de Quito– i un Ple municipal amb mocions sobre l'Hospital General. El que passarà és impredictible però segur que el debat vira cap a una altra banda. Ja no serà una bifurcació entre els drets laborals de les persones que treballen a l'hospital –i amb especial importància dels subcontractats– i el model sanitari que volem tindre a Catalunya –hi haurà qui suma la falca de república perquè veuen el model com a futur en un estat independent.

I si una cosa té la proposta de Comín, encara que no sapiguem a ciència certa com acabarà resolent-se, és que tanca de colp el debat de la dicotomia. Si se signa un acord de compra –ja siga per 55 milions o per més com apunten alguns mitjans– la part crítica dels treballadors pels drets laborals potser es perdria i podríem encetar el debat que més ens cal a Catalunya, el model sanitari.

 

Així han de començar a nàixer preguntes: Té sentit tindre empreses privades que diuen que hi ha plantes senceres dels seus hospitals que es poden mantindre principalment gràcies a les derivacions de la pública? Si l'aposta és a favor de la pública, com fem el traspàs? Creixeran les llistes d'espera? Què els diem als rubinencs i cerdanyolencs que confiaven en tindre un hospital lleuger al seu poble? Quants grans hospitals hem de tindre i quants xicotets? I així moltes més.

Quan algú pensa en Espanya com exemple de model de sanitat universal i aterra a Catalunya amb la complicació d'externalitzacions i convenis, no entén res. Ara és el moment dels arguments, de posar ordre, de veure quins models de sanitat es plantegen, qui aposta per la pública, qui per les externalitzacions, qui per la privatització i qui per una sanitat nacional de beneficència –i qui puga que es pague la bona–. Ens cal obrir el meló i l'anunci de Comín serveix per a fer-ho. A què esperem?

Notícies relacionades