Publicitat

Jordi Pascual

“El ‘tio’ no es pot tocar”

Set mesos i el primer refredat significatiu. El meu nebot, Marc, m’ha vist en persona pocs dies de la seua vida i, cada vegada que parle amb la meua germana per videotrucada, agafa el mòbil intentant tocar-me, jugar i, quan no pot, es porta el mòbil a la boca. Això si no ha penjat, pausat, minimitzat o qualsevol altra opció possible amb una manotada innocent.

L’1,8% de Torre Negra

Que l’Ajuntament esdevinga propietari de la Torre Negra (edifici) és una bona notícia des d’un punt de vista patrimonial –vaja, si el cuida bé i no només fa pedaços perquè no té més pasta, com a Can Monmany–. Que, a més, compre prop de 86 hectàrees és impactant. Que d’aquestes només 3 estiguen a l’àmbit en conflicte urbanístic pot sonar a poc, sobretot per a tantes persones que es pensaven que totes eren a l’àmbit urbanístic. Clar que 86 hectàrees a la zona seria esdevindre propietaris de la meitat del sector i això, per 2,8 milions d’euros, és impossible.

Periodisme de servei públic no és al servei del govern

Ahir em vaig despertar abans d’hora i em vaig perdre l’editorial de Sandra Rosel al Matí de Catalunya Ràdio. Poc després el vaig poder escoltar per Twitter i, amb ell, un seguit de comentaris a favor i en contra de la seua asseveració en contra de les crítiques d’Oriol Mitjà a la consellera Alba Vergés. 

Va morir sola, aïllada

Feia un gest amb la mà dreta, com si filara l’aire. Sola a l’habitació, ningú sabia si això era un moviment quasi mecànic aprés per repetició en tants anys a una filatura o si simplement la demència l’havia fet caure en un pèndul repetitiu.

Irrespirable

Falta de respecte, superioritat moral i prepotència a mars. Últimament entrar al meu timeline del Twitter és accedir a una dimensió d’hiperventilats portadors de la veritat que condemnen amb grandiloqüències innecessàries els presumptes errors dels seus adversaris polítics mentre són incapaços de fer una miqueta d’autocrítica dels seus propis postulats.

Omplir de contingut el “repensar Promusa”

El proper dilluns el govern portarà a Ple el Pla d’Actuació Municipal (PAM), un document que arriba més d’un any després de les eleccions i amb molts reptes a afrontar. Potser arriba tard però, clar, tampoc ens esperàvem una pandèmia mundial que ens condicionara tant durant tants mesos així que deixarem de banda les crítiques circumstancials i entrarem al contingut del document.

Pàgines