Jordi Pascual

‘Get together for christmas. Forget the rest’

Plenets com a porquets després de dues setmanes de trobades familiars amb molt de menjar, potser massa alcohol i absències d’última hora per una pandèmia que no cessa, tornem a la quotidianitat tan odiada com necessària des d’una perspectiva d’estabilitat. Els impactes ambientals del Nadal, des dels menús al consumisme exacerbat, són una reflexió que fa anys planteja el moviment ecologista tot i que normalment queda amagada darrere d’una capa de falsa felicitat basada en el consum ràpid.

Les municipalitzacions o el compromís pendent del govern

Durant esta setmana elCugatenc ha publicat l’últim FOCUS de l’any, una secció nascuda dels espais de participació del diari i que ens permet desenvolupar un tema de forma monogràfica. Amb la mirada fixada en les municipalitzacions, l’especial ha sigut una oportunitat per a conèixer l’opinió de diversos actors, especialment pel que fa l'aigua i l’energia però també parlant d’altres serveis com la grua municipal i la neteja dels equipaments públics així com temes tangencials com la gestió publicocomunitària o l’increment del preu de l’energia.

#CreemTendència o com potenciar un model de mitjà únic

Durant les darreres setmanes hem impulsat una campanya intensiva per a recollir fons per a renovar la web d’elCugatenc. Tindre una ferramenta més àgil i actualitzada ens ha de servir per a treballar amb més facilitats i, sobretot, amb més potencialitats de cara als lectors i lectores. Amb el lema #CreemTendència fem una crida a fer donatius a través de la Fundació del Club Muntanyenc, un enxarxament local que suposa posar en valor altres entitats de la ciutat i, alhora, donar facilitats als donants, que es poden desgravar un 80% dels donatius fins a 150 euros i un 40% en els superiors.

Per un Pla Director que escolte l’economia social i solidària

Esta setmana s’ha celebrat la primera sessió participativa oberta per a l’elaboració del nou Pla Director d’Economia Social i Solidària, un document que ha de guiar les accions de l’Ajuntament en relació amb les entitats i empreses socials durant el 2022, 2023 i 2024. S’obre així una esperança per a tindre un pla que realment responga a les necessitats i oportunitats del sector i, sobretot, deixe l’experiència del pla anterior com un passat a rectificar.

La polarització al voltant de la llei trans o el debat que no hem pogut organitzar

Durant aquesta setmana elCugatenc ha publicat un especial sobre el col·lectiu LGTBIQ+ a la secció FOCUS. Era un especial acordat a la comissió de gestió del diari tenint en compte l’increment de les agressions i que una d’elles es va donar en el marc de la darrera Festa Major. Amb aquest exercici hem pretès fer una aproximació a la problemàtica amb veus diverses del col·lectiu i des de diferents flancs –mirada local, per què creixen les agressions, educació, esport...

Una altra birra i una de braves!

Satisfet amb el sopar, la conversa podia allargar-se hores així que va decidir demanar una altra copa; res, un glop per a refrescar-se novament, un tast de cervesa regalimant per la gola per a soltar-la en una conversa banal, com qualsevol d’aquelles amb els amics en un cap de setmana. Només que aquesta vegada no era un cap de setmana qualsevol. Després de més d’un any d’amargar-se als bancs dels parcs de la ciutat quan la restauració no tenia més remei que tirar la seua clientela al carrer per a complir les normes COVID-19, per fi, PER FI, podien allargar la nit.

Mig mandat sense noves promocions d’habitatge

Més enllà de l’escenificació del Ple sobre l’estat de la ciutat, una sessió avorrida i reiterativa per a les persones que seguim atentes l’evolució de les sessions plenàries ordinàries, el govern ha arribat a mig mandat amb molts interrogants. Tenen raó les forces del tripartit quan es posen les mans al cap davant d’algunes afirmacions de l’oposició, especialment quan s’utilitza la neteja i el manteniment com a un dels eixos principals de la crítica al govern.

Jugar-se la vida en bici

Puge pel carril bici de Rius i Taulet. A la cruïlla amb Lluís Companys m’ature al semàfor. Quan es posa taronja deixe passar la gent pel pas de vianants i reprenc la marxa. Els cotxes que venen per la part alta de Rius i Taulet tenen el semàfor verd. Una moto passa el semàfor verd però no s’atura a la intersecció on hi ha una senyal per cedir el pas. Seguisc avançant i no té més remei que aturar-se un cop ja ha passat la senyal viària. Em mira malament. Ja a Lluís Companys em situe al mig del carril compartit cotxes-bicis i des de la moto em crida: “Carril bici!” El senyor intenta amb aquell crit que vaja pel carril bici segregat, que és contra-direcció.

El malestar col·lectiu

Va començar l’estiu com una forma de retrobar-se amb les amistats amb les quals durant el curs és gairebé impossible coincidir per horaris contradictoris, obligacions quotidianes, distàncies accentuades... Les trobades i les converses disteses van començar a aflorar totes aquelles coses que no es diuen per xats sinó que s’expliquen cara a cara, disposats a plorar, a rebre una abraçada, al que calga en base a l’estima de l’amistat, un tipus de relació revolucionària perquè fuig de la lògica mercantil del nostre sistema.

Pàgines