Publicitat
Set mesos i el primer refredat significatiu. El meu nebot, Marc, m’ha vist en persona pocs dies de la seua vida i, cada vegada que parle amb la meua germana per videotrucada, agafa el mòbil intentant tocar-me, jugar i, quan no pot, es porta el mòbil a la boca. Això si no ha penjat, pausat, minimitzat o qualsevol altra opció possible amb una manotada innocent.
Que l’Ajuntament esdevinga propietari de la Torre Negra (edifici) és una bona notícia des d’un punt de vista patrimonial –vaja, si el cuida bé i no només fa pedaços perquè no té més pasta, com a Can Monmany–. Que, a més, compre prop de 86 hectàrees és impactant. Que d’aquestes només 3 estiguen a l’àmbit en conflicte urbanístic pot sonar a poc, sobretot per a tantes persones que es pensaven que totes eren a l’àmbit urbanístic. Clar que 86 hectàrees a la zona seria esdevindre propietaris de la meitat del sector i això, per 2,8 milions d’euros, és impossible.
La supervivència tenia trucs. Quan es feia la cua per a menjar, era millor posar-se cap al final, així les poques verdures que portava aquell caldo quedaven concentrades al fons del perol i, en conseqüència, la ració tenia més nutrients per a aguantar tot un dia.
Ahir em vaig despertar abans d’hora i em vaig perdre l’editorial de Sandra Rosel al Matí de Catalunya Ràdio. Poc després el vaig poder escoltar per Twitter i, amb ell, un seguit de comentaris a favor i en contra de la seua asseveració en contra de les crítiques d’Oriol Mitjà a la consellera Alba Vergés.
Feia un gest amb la mà dreta, com si filara l’aire. Sola a l’habitació, ningú sabia si això era un moviment quasi mecànic aprés per repetició en tants anys a una filatura o si simplement la demència l’havia fet caure en un pèndul repetitiu.
Falta de respecte, superioritat moral i prepotència a mars. Últimament entrar al meu timeline del Twitter és accedir a una dimensió d’hiperventilats portadors de la veritat que condemnen amb grandiloqüències innecessàries els presumptes errors dels seus adversaris polítics mentre són incapaços de fer una miqueta d’autocrítica dels seus propis postulats.
Per tercer any consecutiu, la Festa de Tardor està organitzada d’una forma més assembleària. Hi ha la comissió organitzadora però també una assemblea i un grup de treball que permeten idear la festa de les entitats d’una forma consensuada i debatuda.
Veig amb il·lusió que dins del Pla de Reactivació Econòmica anunciat pel govern municipal hi ha la creació d’un Pla Director d’Economia Social. És una il·lusió perquè les entitats i empreses socials que vam participar en l’elaboració del darrer pla ens vam quedar amb la sensació que “menos da una piedra” i, en algun moment d’optimisme, de “tota pedreta fa marge”.
L’anella verda és una mesura increïblement tova davant els reptes de mobilitat i contaminació que tenim a sobre. O s’hi aprofundeix o serà una anècdota innecessària.
El proper dilluns el govern portarà a Ple el Pla d’Actuació Municipal (PAM), un document que arriba més d’un any després de les eleccions i amb molts reptes a afrontar. Potser arriba tard però, clar, tampoc ens esperàvem una pandèmia mundial que ens condicionara tant durant tants mesos així que deixarem de banda les crítiques circumstancials i entrarem al contingut del document.