Va de cultura

Això de la cultura és una cosa sobre la qual tothom s’atreveix a dir la seva. I, per què no? Al cap i a la fi, què és la cultura? Si hem de fer cas de la famosa definició d’Edward B. Tylor, la cultura ho és quasi bé tot. A més, és una cosa que es pot gestionar a ras de terra, ja que una bona part de les entitats i institucions que la generen són d’àmbit local.

Tot plegat bé a tomb arran del que se’ns va explicar en el darrer Consell de Cultura, del proppassat 14 de desembre. Se’ns va anunciar l’elaboració de l’Agenda 21 de la cultura. Sembla ser que és una iniciativa de caràcter general iniciada el 2004 que cal concretar a casa nostra. Es pretén que es constitueixi en el quart pilar de l’Estat del benestar. Sé que hi ha força literatura generada sobre el tema, però de moment encara no l’he estudiada.

No cal dir que la idea és bona. I que l’Ajuntament s’hagi proposat concretar-la a nivell local és una bona notícia. Ara es constituirà una taula de treball per posar fil a l’agulla. Com que un servidor és membre del Consell de Cultura, té la pretensió de participar-hi d’alguna manera. De fet, si se’m permet la immodèstia, ja tinc una certa experiència sobre el tema. Vaig participar activament en l’elaboració del Pla de Cultura aprovat el 20 de juny de 2005 i vaig coordinar un document, resultat d’una trentena de reunions de les diferents taules del Consell de Cultura, que pretenia fer baixar del cel a la terra l’esmentat pla (febrer del 2015).

Però tot això és aigua passada. Caldrà beure, sens dubte, d’aquelles dues experiències, però ara cal definir els paràmetres del que es pretén. De bell antuvi caldrà definir si es vol una volada de coloms tipus document 2005, o si l’opció s’apropa més a la prosa del document del 2015. Però, a part d’això, entenc que tot està obert.

Obert, repeteixo, no vol dir començar de zero. Aquest és precisament el problema de molt plans d’actuació, que sembla que no tenen en compte els anteriors. Considero que hem d’aprofitar el millor del debat que va produir el Pla de Cultura de 2005 i de l’experiència que va donar com a resultat el document de febrer de 2015. Però combinant-ho de millor manera. M’explico: ens cal un bon marc teòric (o de criteris generals, si ho voleu així), amb un nivell de concreció que defineixi un pla d’actuació probable, no només desitjable.

En tot cas, hi ha alguns elements que a mi em semblen imprescindibles en aquest debat (sense pretensió de ser exhaustiu, no cal dir-ho):

– Valorar el paper jugat per l’Ajuntament i les entitats i associacions locals en el camp de la cultura. Valorar el nivell de complementarietat. Hi ha massa actuació municipal? Pot o ha de fer més coses el teixit associatiu local? Què surt més rendible a l’erari públic?

– Valorar el nivell de coordinació entre l’Ajuntament i les entitats i associacions i entre aquestes. Generem prou sinergies? Intercanvien suficientment la informació entre administració i entitats i aquestes entre elles?

– Valorar l’estat dels nostres equipaments culturals i les seves perspectives. Quins equipaments manquen i quins hi ha programats? L’hem encertat a l’hora de definir el mapa d’equipaments? Aprofitem o està previst aprofitar suficientment aquells equipaments en principi privats però que han rebut diners públics?

– Valorar l’estat del nostre patrimoni històric: immoble, moble i documental. Tenim els equipaments adequats per preservar-lo i donar-lo a conèixer? Realment dediquem el pressupost que es necessita per tenir un patrimoni en condicions? Serem capaços de trencar el cercle viciós de la poca cura del nostre patrimoni, o almenys una part, perquè hi ha poca gent que s’hi interessi? No cal dir que en aquest bloc el Monestir, la joia de la nostra corona patrimonial, ha de merèixer una reflexió especial.

– Valorar si cal ressuscitar la idea de crear un Institut de cultura que aplegui tots els recursos, humans i econòmics, que l’Ajuntament dedica a la cultura. Una decisió positiva no seria una mostra inequívoca de què, realment, es vol fer de la cultura el quart pilar de l’Estat del benestar?

– Valorar què hem d’entendre per cultura popular i tradicional. Hem d’anar més lluny del que en aquests moments em sembla que és una interpretació reduïda? Cal incorporar noves expressions culturals que, amb un criteri restrictiu del que és popular i tradicional, avui no hi entren?

– Valorar si cal deixar al marge de la cultura la cura del coneixement i del seu ús crític. No hauríem de tenir un centre d’estudis o quelcom semblant, que podria formar part de l’Institut de cultura, que es dediqués a generar un banc de dades santcugatenc i donar-lo a conèixer? Quants treballs i estudis de totes les matèries sobre Sant Cugat hi ha dispersos per un munt de calaixos de l’Ajuntament i altres institucions?

– I, finalment, valorar si l’Ajuntament dedica un percentatge suficient, o almenys acceptable, del pressupost a la cultura. Quins objectius ens hem de marcar en aquest sentit?

I un cop valorat tot plegat, treure’n les conclusions pertinents i actuar en conseqüència. Així de fàcil i així de difícil.

Jordi Casas, historiador

Notícies relacionades