Posi’m un equipament al barri!

Diguem-ho clar de bell antuvi: els plans municipals, i sobretot els processos participatius que els acompanyen, s’han convertit en una operació de màrqueting; en una façana darrere de la qual s’amaga una molt baixa incidència real de l’opinió dels veïns en l’acció municipal.

Un servidor ha tingut prou experiències com per afirmar-ho sense tenir por a què el facin rectificar. Podria posar com a exemple el Pla de cultura elaborat el 2005, un Pla que va nàixer mort, ja que ningú no es va creure mai que les més de 160 propostes que contenia es poguessin realitzar. Allò no era un Pla, era una taula reivindicativa en la qual es va posar tot els que els veïns i entitats participants van dir. I això que hi intervingué un grup força nombrós de tècnics de la Diputació de Barcelona.

Però, parlem del Pla d’equipaments 2017-2022 (o 2018-2023) que hi ha en marxa. El procés participatiu que s’ha obert des de fa poques setmanes no pot estar més mal plantejat. El mètode, aparentment extraordinari, en la mesura que permet que tothom pugui dir-hi la seva, serà francament inoperatiu. De moment ja han dit la seva els cinc consells de districte i la sectorial d’ensenyament i cultura, manquen només dues sessions més per tancar l’actual fase participativa; abans que els tècnics municipals apliquin les tisores i la ciutadania pugui emetre el seu vot particular.

Aquí no desenvoluparé tota la casuística generada pel Pla en qüestió, hi haurà temps per seguir-ne parlant, només indicaré alguns dels dubtes que em planteja a partir d’un seguit d’interrogants:

– Pot discutir-se un Pla d’equipaments sense tenir una memòria de l’anterior, del qual a tot estirar se n’haurà executat o iniciat un 50%?

– Pot ser un bon document de treball un text d’una seixantena de pàgines, que constitueixen un conjunt de dades inconnexes i que enlloc s’expliquen, que difícilment la gent es llegirà i treballarà?

– Pot acceptar-se com a document de treball un text que conté errors i contradiccions de tot tipus? Alguns exemples: posar com a executada la segona residència de gent gran o en construcció la biblioteca central; o per passar a un altre tipus d’error, posar en un llistat d’equipaments públics l’ampliació d’una escola privada d’elit. I només són alguns dels molts exemples que podria posar.

– És imaginable que, en aquestes condicions, la gent pugui fer propostes raonades i raonables, i sobretot en clau de ciutat? És evident que no, la gent i ho dic amb tots els respectes, es quedarà amb l’anècdota del barri. Com hom pot endinsar-se’n en el món de les necessitats educatives, sanitàries o culturals sense tenir instruments i, sobretot dades per fer-ho?

– Pot admetre’s com a document de treball un text que no inclou una memòria justificativa, un pla de finançament i unes prioritats? On és la responsabilitat de l’equip de govern municipal a l’hora de fer propostes? O, és que potser s’espera que per generació espontània s’elabori un pla d’equipaments que respongui a les necessitats globals i concretes del municipi?

– I, finalment, perquè no vull allargar-me: és previsible que s’acceptin les desenes de propostes que sortiran de les diferents reunions, quan de l’anterior pla, que preveia 42 actuacions en deu anys, només se n’han executat disset (40%)? A més, l’actual només es preveu per a sis anys. Sens dubte, els tècnics municipals ho tindran fàcil per retallar, a no ser que vulguin transformar el Pla d’equipaments en un llistat d’actuacions irrealitzables, com ja ha succeït altres vegades.

I amb tot això, el Pla sense ser discutit al si de l’Ajuntament. Els grups de l’oposició encara esperen explicacions. Això em permet acabar amb un darrer interrogant: té sentit posar a debat ciutadà un Pla que prèviament no ha estat consensuat pels diferents grups municipals? Per a què els hem elegit, doncs?

Ras i curt: tot plegat un desori. El pitjor de tot és que moltes persones hauran cregut que estan fent el futur Pla d’equipaments de la ciutat. I, naturalment, esperaran que els hi posin un equipament al barri.

Jordi Casas, historiador i membre del Consell de districte Centre-Est

Notícies relacionades