Una ordenança ben animal

En l’últim Ple municipal l’Ajuntament de Sant Cugat ha aprovat l’Ordenança municipal sobre la protecció i la tinença responsable d’animals. Sigui dit d’immediat que el títol no deixa clar a qui cal protegir, cal suposar que els animals. És una ordenança llarguíssima, té, ni més ni menys!, seixanta-nou articles, sense comptar disposicions addicionals, derogatòries, transitòries i finals. A veure quin propietari o posseïdor d’un animal se la llegeix sencera i queda ben assabentat del que comporta tenir-lo!

Comencem per les curiositats. Preàmbul: “L’Ajuntament de Sant Cugat té entre les seves prioritats i objectius el compliment (de) les diferents normatives estatals, autonòmiques i/o locals....” (la cursiva és meva). No deixa de ser curiós que un Ajuntament adherit a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i presidit per un persona d’un independentisme declarat tingui entre les seves prioritats els compliment de les normatives estatals (de l’Estat espanyol, s’entén). Posem-ne un altre, va: “Fauna salvatge no autòctona: fauna que comprèn les espècies animals originàries de fora de l’Estat espanyol” (Art. 4.1). No cal dir que si tot surt com ens promet el President de la Generalitat, a partir del proper 2 d’octubre caldrà canviar aquest redactat per aquest: “fauna que comprèn les espècies animals originàries de fora de la República Catalana”. O una cosa semblant. I una altra, que no sigui dit: “Es regeixen per la normativa específica corresponent (...) b) La pesca, la recollida de marisc,...” (Art. 1.3). No cal dir que són dues activitats que compten amb una gran tradició al nostre municipi.

Coses a tenir en compte. Hi ha fins a catorze classificacions diferents de tipus d’animals que mereixen una ordenança. Qui ho havia de dir! Un servidor, d’acord amb els metres quadrats del seu habitatge i pel fet de tenir terrassa, pot tenir fins a tres gossos i tres gats; cal dir que l’ordenança no deixa clar si són opcions excloents, suposem que sí (Art. 5.9). Menys mal que visc sol i no tinc ningú a casa amb la dèria dels animals de companyia (a part dels de dues cames)! Algú em vol explicar com es gestiona la tinença de tres gossos en un pis d’entre seixanta i cent metres quadrats?! Seguim. Quants gossos de més de vint-i-cinc kilograms tenen un habitacle de sis metres quadrats? (Art. 8.3). Quantes persones voldrien disposar per a elles soles d’una habitació d’aquestes dimensions! Pel que fa a les exigències de la longitud i les característiques de les corretges, més val no entrar-hi (Art. 9). Molt em temo que ben aviat molts propietaris o tenidors d’animals de companyia estaran fora de la llei en aquesta qüestió.

Tornem enrere. En el preàmbul se’ns diu, molt encertadament, que els “drets dels animals es complementen necessàriament amb els deures dels seus propietaris”. Efectivament, als animals no racionals (amb perdó) els podem atribuir drets, però no deures, precisament per la seva condició irracional, és a dir, que no raonen. Per tant, els posseïdors o propietaris assumeixen totes les responsabilitats derivades dels seus animals. I aquí em sembla que tenim alguns problemes. Vegem-ho.

L’ordenança dedica deu articles als gossos potencialment perillosos (Arts. 11 a 20). En l’article 12 se’ns diu que els gossos perillosos han de ser conduits per persones majors d’edat, amb corretja extensible de menys de dos metres i morrió. I, a més, als espais públics no es pot dur més d’un gos potencialment perillós per persona. Perquè no ens estalviem responsabilitats i possibles problemes (i, de pas, alguns articles de l’ordenança), i, senzillament, prohibint la circulació de gossos potencialment perillosos en espais públics. Com es determina objectivament que una persona disposa de capacitat física i, sobretot, d’aptitud psicològica per a la tinença de gossos potencialment perillosos (Art. 15.1)?

I passem al darrer aspecte que vull tractar. S’exceptuen una sèrie d’espais públics de la presència d’animals. Però no en un seguit d’equipament municipals, per exemple tots els de caràcter cultural. Això pel que fa als gossos, ja que no parla d’altres animals. Se’ns diu que pot quedar prohibit per un reglament, però no sabem si es refereix al desenvolupament de l’ordenança o a un reglament específic d’algun equipament. Algú s’imagina, l’ordenança no ho prohibeix (només cal una corretja curta i, si s’escau, un morrió), anar a una audició de La Traviata al Teatre-Auditori amb un mastí o visitar els claustres del Monestir amb uns quants fox terrier? I si tenen un atac de diarrea o els hi venen ganes de bordar (ja que el morrió no és obligatori). Per no posar altres equipaments municipals i altres activitats possibles. No n’hem fet un gra massa? No hi ha entre els deures de les persones el de limitar els drets dels animals? Quin sentit té fer-se acompanyar, o almenys preveure-ho, per un gos a una activitat cultural? Ho sento, però si jo fos regidor, no hauria votat aquesta ordenança tal com està (*). I ho dic amb tots els meus respectes cap els animals, els de companyia i els que més val que no t’acompanyin.

(*) Aquí cal dir que hi ha un article pendent de redactar (el 29), que fa referència al trasllat d’animals d’acolliment domèstic en transport públic. I això és així perquè dos grups municipals van demanar que es retirés el seu redactat, a l’espera del que decideixi una taula d’estudi formada per usuaris, tècnics, associacions i grups polítics.

Jordi Casas, historiador i membre del Consell de districte del Centre-Est

Notícies relacionades